Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

2 de maig de 2008
0 comentaris

AIELO DE RUGAT I RUGAT

Municipi
situat a l’extrem oriental de la
Vall d’Albaida, en el vessant nord-est de la serra del
Benicadell. El terme consta de dos sectors clarament diferenciats: un al
nord-oest pla, i l’altre al sud accidentat pels contraforts de la serra del
Benicadell. El terreny és de naturalesa calcària. Les altures principals són:
Sola (836 metres) i Carrasqueña (814
metres). El poble
està situat al peu del Tossal Redó. Actualment té poc més de dos-cents
habitants. La parròquia està dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat
de la Vall d’Albaida.

 PD: La fota és de l’Església d’Aielo de Rugat i els apunts han estat consultats d’A. Llin Cháfer.

En
temps dels musulmans era una alqueria, que s’anomenava Aiello o Ielo, el rei
Jaume la va donar, el 15 de maig de 1248, a Raimon de Gayllach. Prompte formà part
del ducat de Gandia. En 1527 comptava amb 25 famílies morisques; el 1563, 20;
en 1572, 27 i en 1602, 37.

 

En
temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera es va desmembrar de Montitxelvo, parròquia
de la qual depenia, i s’anexà a Castelló de les Gerres, però passat un temps
Aielo de Rugat tornà a dependre de Montitxelvo. El 29 de desembre de 1953 s’erigí
en parròquia independent.

 

Rugat,
municipi situat en la part sud-oest de la Vall d’Albaida. A l’extrem meriodional del seu
terme s’eleven alguns contraforts de la serra del Benicadell, amb altures
superiors als 400
metres. Té escassament uns 200 habitants. La seua parròquia
té per titular la Mare
de Déu de Gràcia i pertany a l’Arxiprestat de la Vall d’Albaida.

 

S’han
trobat al seu terme restes arqueològiques d’una possible villa romana. El rei
Jaume I conservà la vila de Rugat i el seu castell que depenia de la Corona. L’11 de juliol de 1353
el rei Pere el Cerimoniós vengué el castell a Joan Bellavista. Els drets de la
villa, des del 9 d’agost de 1239, els va tenir l’abat del monestir ciscertenc
de la Valldigna,
sobre la qual va exercir el seu senyoriu.

 

En
temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera era anex de Montitxelvo, i no tenia
església per la qual cosa ordenà que en fora construïda una, per tal que els
fidels no hagueren de desplaçar-se per tal de complir amb els deures cristians a
Aielo. Té una ermita i celebra festes a Sant Bernat, al Crist dels Prodigis i a
la Divina Aurora.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.