Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
5 d'octubre de 2010
1 comentari
“Ahir vindrà”, de Luis Rosales
La vesprada morirà; als camins
se cega trist o es deté un aire
baix i sense llum; entre les branques altes,
mortal, quasi vibrant,
queda l’últim sol, la terra fa olor,
comença a ploure; les aus
van trencant un espill amb el seu vol;
l’ombra és el silenci de la vesprada.
T’he escoltat plorar: no sé a qui plores.
Hi ha fum distant,
un tren, que per ventura torna, mentre dius:
sóc el teu dolor, deixa’m estimar-te.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Copie dues estrofes del poema “por amor”, que també m’agraden molt, cadascuna per una raó diferent.
Una luz en la noche dice adiós
y en un instante el beso se hace amargo;
donde hay dos hay dolor y sin embargo
la vida sólo empieza donde hay dos.
Esta España de luz, mierda y aulaga,
que muere de su misma obstinación,
confunde la soberbia y la ambición
y duele siempre con la misma llaga.