Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

AHIR VAIG ESCRIURE UN POST PERSONAL (sobre mi, vull dir) I NO ERA COSA DE POSAR-SE A

fer-se ressò d’articles de suc publicats. Però avui que a Gandia s’inicia La Fira i Festes sí tinc temps. El primer és d’en CELESTÍ GIMENO, autor del llibre «L´espoli fiscal del País Valencià» i professor del Departament d´Economia de la Universitat Jaume I de Castelló.

Mereixem altres governs

Aquests darrers dies tot un seguit de declaracions polítiques i noticies aparegudes als mitjans ens han omplert… d´estupor! El conseller d´Economia i Hisenda, Gerardo Camps, ha muntat un espectacle inoblidable. Ha anat a Madrid, disfressat de salvador de la pàtria, sense cita prèvia (perquè a imatge de menyspreu del PSOE cap al País Valencià fos més teatral) a demanar inversions no realitzades en quantia equivalent a (no s´ho perdin!) de quatre quatre-cents noranta milions d´euros.
Per la seva banda, el vicepresident primer del Consell, Vicent Rambla, ha parlat de «menyspreu cap al País Valencià» i ha demanat «un tracte equitatiu».
Per a acabar, el PSOE, en veu del seu màxim representant, ha dit que tindrem més augment de finançament que Catalunya, i (no s´ho perdin!) ha deixat en ridícul al Govern valencià oferint al voltant d´uns cent milions d´euros més que els demanats pel conseller Gerardo Camps.
El patetisme de tot plegat iguala el pitjor somni que ens puguem imaginar. És com una opereta barata.
Cal reconèixer que s´ha aconseguit qualque passa endavant: tant el PP com el PSOE amb tot açò no fan res més que «acceptar el que fins ara havien negat»: el País Valencià té un problema de finançament, o, dit d´altra manera, patim dèficit fiscal a l´igual que el Principat de Catalunya i les Illes Balears. Benvinguts al dèficit. Nosaltres fa anys que ho diem.
Però… l´estupor al que feia referència abans està en les quantitats d´euros de les que, tant uns, com altres, ens parlem. La dignitat dels valencians, tots els valencians, parlin la llengua que parlin, tinguin l´origen que tinguin, no ens mereixen açò.
El dèficit fiscal el tenim localitzat des de la dècada dels 80. Els estudis (que inclouen al País Valencià) del professor Castells, actual conseller d´Economia de la Generalitat catalana, ho demostren. La sèrie comença al 1991 i acaba a 1996. Eren els darrers anys del període Felipe González. D´aleshores ençà el dèficit no ha fet més que incrementar-se. El període dels governs Aznar van ser patètics al respecte. En tenim les xifres. Com a conseqüència d´aquest dèficit històric (altre concepte que tant el PP con el PSOE valencià no volen ni sentir) en inversions ha evolucionat com es veu al cuadre 1.
A la vista d´aquestes xifres queda clar, i vull que ho prenguin nota els militants i responsables del PP, que el dèficit valencià no és un problema del PSOE a Madrid, també és un problema del PP a Madrid. Deixin de fer política anti-PSOE amb els diners de tots els valencians!. Vostès varen fer el mateix. Ho sabem tots els valencians. I… és que el dèficit va més enllà de qui governi a Madrid. És, encara que tampoc el seu (el dels dos) ultra espanyolisme, disfressat de constitucionalisme, no és ho deixi reconèixer pas, estrucutral, el fet que el pateixin determinades zones de l´Estat i no altres, demostra que l´Estat, l´estat espanyol, no és neutral. El dèficit ve reproduint-se any rera any. Governi qui governi a Madrid. Cal que ho reconeguin, no poden anar contra les dades. Els valencians no som, ja, analfabets.
Als pressupostos del 2007 aquesta situació encara ha anat a més. També en tenim les dades (cuadre 2).
Doncs bé, tot açò és la conseqüència del dèficit estructural i històric que els valencians patim.
Aquestes quantitats situen el dèficit global valencià entre els 1.000 i 1.200 milions d´euros anuals, i repeteixo anuals, per al període 1995-2003. I… per a l´any 2005 la quantitat ha pujat a 475 euros per càpita, quantitat la qual eleva el dèficit tant sols per l´any 2005 a 3.400 milions d´euros.
Que són els 490 milions que en Gerard Camps ha anat a demanar a Madrid com a solució del finançament valencià comparats amb aquestes quantitats?
Què són els 500 i escacs milions que en José Luis Rodriguez Zapatero, amb la benedicció del PSOE valencià, ha ofert com a millora substancial de les pretensions del PP?
Si us plau, no ens facin avergonyir de nosaltres mateixos. No ens menyspreen. Defensin els nostres diners, els que els contribuents valencians paguem. Tinguin l´honradesa política de defensar-nos de veritat. Que per això cobren dels pressupostos. Tant el Govern com l´oposició i tant l´oposició com el Govern.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.