Cada dia se’m fa més costera amunt admetre que a l’Iraq moren persones innocents arran d’aquesta guerra ferotge i duta a cap per exigències del Bush, acompanyat de Blair i Aznar. Però quan les dades de morts passen del centenar ja em vénen al cap els més roïns desitjos per a aquests tres "personatges" de la fotografia coneguda per tot el món.
I la pregunta que solc fer-me és, si encara els queda una miqueta de dignitat (crec que no n’han tingut mai), com poden dormir tranquils, fer vida normal, fer vacances, eixir al carrer, etc. sense patir cap tipus de remordiment pel que feren a l’Iraq. Com solem dir els valencians (i passeu-me l’expressió), en el seu cas "jo no cagaria merda bona".
Bon dia.
Àngel, aquesta gentussa no en tenen de consciència, cap assassí en te. Son una banda d’èssers estranys pels quals el tema Iraq ja els queda llunyà i, a més, tipus com l’Aznar no mereixen ni existir. Son uns covards i uns genocides. Fan fàstic!