Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Vaig arribar a casa (com acostume cada dilluns) després de les classes a l’institut. Vaig redactar l’apunt sobre el llibre de l’amiga i ex-companya d’institut, Elvira Cambrils, El bes de l’aigua, i quan anava a penjar-lo, se’m va blocar tot i em vaig quedar sense apunt (i amb la cara llavada i el monyo fet com la nòvia de Pinet). Com que, a la vesprada, tenia reunió de pares-mares de la meua tutoria i visita mèdica, vaig penjar un “FINS DEMÀ” i ho deixí. L’apunt sobre el llibre d’Elvira haurà d’esperar uns dies perquè aquesta setmana i la que ve ja tinc exàmens. I els que us dediqueu a aquesta “tasca” de vegades tan “ingrata” ja sabeu què vol dir això. 

     De la reunió de tutoria podria fer-vos un apunt que us deixaria bocabadats. No acabe d’entendre (avui ho he comentat amb els companys de departament, d’esmorzar i el Sr Director del centre) com pot haver pares-mares així. I no m’estireu de la llengua que preferesc deixar-ho estar en el cercle reduït dels pares i mares que ho presenciaren i dels companys que m’han manifestat tota la seua solidaritat. Acabe l’apunt dient que, igual que em vaig quedar bocabadat jo, la resta de pares i mares, tret del que va protagonitzar el fet, també s’hi quedaren.
     Bona vesprada.