Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Venia amb el cotxe. I vaig escoltar una conversa que em va posar molt malament. Si és cert, i no hi ha cap motiu per tal de dubtar-ho, estem en mans de dimonis. M’explique. Telefona un senyor d’Astúries (amb 56 anys), a qui el metge, després d’haver-se fet lunes proves (2.300€) a la sanitat privada, li diu que li queden dos mesos de vida si s’opera (cosa del cor). El posen en llista d’espera i, si no falla res, l’operaran en la pública d’ací nou mesos. Si no em fallen els càlculs, ja no caldrà perquè haurà mort. 

Li pregunta Francino si operant-se a la privada pot avançar-ho, li contesta que sí, però a canvi de 42.000€. Però que evidentment aquesta no és la solució. El metge especialista li reconeix que no pot fer res, que tenen prohibit fer més de tantes operacion al dia, que açò és el que ha votat el poble, etc.  Francino ho denuncia per tal que en prenguen nota. I l’única solució, de moment, és estar-se quiet a casa, no fer esforços, i, si nota alguna cosa, que vaja a urgències. Això si arriba a temps, afig jo.

Si el testimoni, contat de pressa, és cert (i jo sí me’l crec), no vull dir què es mereixen els responsables de la Sanitat Pública (PP). Ho deixe en les vostres mans.