Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Ahir 9 d’octubre…
Només tinga unes dades que em calen escriuré un post del concert a què vaig assistir a Beniarjó, amb motiu del 9 d’octubre. Però ara i ací, us vull traslladar unes paraules de Joan F. Mira de l’article publicat a EL TEMPS núm. 1.215, Belgues, suïssos.
Un cas únic i espectacular de nació política sense nació cultural, de voler ser suïssos per decisió lliure i permanent. Suïssa es va construir des de baix, des de la llibertat medieval dels cantons, des de l’adhesió voluntària, des d’una democràcia radical. Deu ser per això que el respecte a les llengües hi és sagrat, les ratlles intocables. Com ara, ja fa alguns anys, en aquell tren on jo viatjava de Lugano a Ginebra. Al principi del viatge, el revisor deia: "Signore e signori, biglietti, prego", i la dona que passava amb el carret deia: "Birra, panini.". Mitja hora més tard, el revisor deia: "Meine Damen und Herren, Fahrkarte, bitte", i la dona oferia "Bier und Brötchen". I passada una altra hora, el revisor i la dona del carret deien: "Mesdames et Messieurs", etcètera. Tal com podeu observar a les matrícules dels cotxes, el nom comú del país és CH, oficialment en llatí, Cofederatio Helvetica, per a no ofendre ningú. I em fa tot l’efecte que els belgues no saben què són, i els suïssos sí. A més a més, els suïssos no han tingut mai cap rei.
Igualet que ací, veritat?
Bona vesprada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Açò d’ací no té nom però per això hi ha que deixar de dir-li a les coses pel nom o adjectiu que li corresponga.
Més encara, quan un servidor va anar a Alemanya a aprendre a llengua de Goethe va compartir aula amb xinesos, japonesos, turcs, sirians israelians, italians, francesos……i una xica de Suïssa que venia a Konstanz, ciutat fronterera amb Suïssa i Aùstria i on seguiem els cursos, a aprendre alemany; la meua perplexitat esdevingué llavors curiositat i fixeu-vos que em va explicar; ella venia a Alemanya perquè era de Lucerna, un cantó de parla francesa, però se n´anava a treballar a un banc situat a Zürich de parla alemanya, i ella necessitava aprendre "hoch deuscht", és a dir estandar per a després entendre l´alemany de Zürich, un dialecte força diferent del standar com vaig poder comprovar en un desplaçament a Frauenfeld. I tot pel respecte escrupolós que és tenen els cantons es tenen, no oblogant ningú a estudiar cap llengua diferent de l´oficial del cantó, per tal de mantenir la democràtica Unió Helvética.
Però és la seua Història; la nostra és ben diferent i Espanya se l´han volguda apropiar els castellans imperialistes i avassalldors, obligant-nos als qui no ho eren a incorpora-se per la força a la Espanya castellan, com a França sense anar més lluny, allí ho aconseguiren i ací ho estan aconseguint al País Valencià, però està constan-los en altres indrets i comunitats nacionals de l´Estat. El 9 d´Octubre entrevistaven Francisco Camps a la SER i en 5 minuts va repetir la paraula España i españoles y en tanto que español més de 20 vegades i ho feia i se sentia español en tant que agent castellanitzador i destructror, per tant, de la llengua i identitat valencianes. Però amics és el President que hem elegit els valencians i sembla que ens faça por una democràcia com la suïssa o que senzillament per a la majoria dels valencians de hui, a diferència del que deia Joan Fuster, ser valenciano es su manera de ser español, renunciant i renegant dels orígens catalans i de la identitat i la Història de l´Antic Regne de València i modenr País València. Ho tenim magre però com diuen els alemanys Glück Aus Kameraden!