Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

3 de novembre de 2008
1 comentari

ACTUALITAT DIVERSA

 

Aquests dies que em trobe de baixa, com podreu
pensar, tinc més temps per a llegir, escoltar música i -no sé si- pensar. I
entre les lectures que he pogut fer he trobat el que segueix:

Jordi Llisterri ha publicat Les ferides
de l’Església catalana. La divisió de la diòcesi de Barcelona i els bisbes
imposats
, Columna, llibre que llegiré només puga fer-ho. La referència d’aquest
llibre l’he troba a EL TEMPS, amb un article de Xevi Camprubí. I m’ha cridat l’atenció
com conclou l’article. “Fins ara una de les estratègies utilitzades des de
Madrid per acontentar, en part, aquesta demanda, ha estat nomenar bisbes
valencians. Però l’historiador Albert Manent recorda que aquesta estratègia ja
va ser utilitzada per les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. “Això es
fa per aigualir l’Església catalana, per salvar la condició de la llengua. Però
no n’hi ha prou”, diu Manent. Un altre coneixedor de la història de l’Església,
Joan Bada, ho defineix utilitzant una frase de mossén Carles Cardó, que fou canonge
de Barcelona abans de la guerra civil: “Hi posen bisbes valencians perquè són
catalans que no exerceixen”.
 (EL TEMPS,
21 d’octubre de 2008, pàg. 61)

 

 

Passant a un altre tema (sense deixar el
nostre territori lingüístic), m’ha cridat l’atenció un titular del
Levante-EMV. Deia així: “
Las facturas de Fabra en marisquerías. El diario de la
asesoría del líder popular registró casi 1.400 euros en comidas y cenas en
febrero de
2001.
 No sóc qui per a dir-li a Carlos Fabra
on ni amb què s’ha de “cruspir” els seus diners. Però si la meitat d’allò que
ha eixit a la premsa és cert PRESUMIBLEMENT, no sé què espera el jutjat de
Nules. No ho sé. En la mateixa notícia s’afig: “Va incloure el xalet de Pozuelo
per tal de desgravar l’IVA”. La font de la informació, segons Levante-EMV, és l’Agència
Tributària.

 

I pel que fa a la crisi, aquest matí he
escoltat que un camioner, a qui li han destrossat el camió –el seu mitjà de
vida-, el tenia a mig pagar, una frase d’una
evidència aclaparant: “COMO NO SOY UN BANCO, EL GOBIERNO NO VENDRÁ A RESCATARME”.
Doncs això. I nosaltres permetent que, amb els nostres diners i impostos, es
rescaten banca i caixes. I el que no té nom: no sabrem ni a qui “rescataran” ni d’on “són”. A continuació us deixe una carta al director que ho expressa claríssimament.




Desde hace años, la receta física e ideológica ofrecida en buena parte del mundo por los poderes político-económicos para mitigar el hambre y crear riqueza que mejoren las condiciones de vida de los pueblos, ha consistido en vender un producto basado en el debilitamiento del Estado (desvirtuando la política y sus capacidades) y el fortalecimiento de mundo privado.

PICASSENT
03.10.2011 | 10.28
JA SE N?HA ANAT?
10.07.2006 | 6.32
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.