Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Enguany s’ha volgut innovar un poquet per part de les festeres i festers de la Puríssima i l’Aurora. I entre altres coses, l’Excm Sr Alcalde Antoni Pastor ha iniciat l’acte amb unes paraules bellíssimes i plenes de sentiment cap al poble i tots els seus veïns. I el que ha significat una innovació ha estat que, en compte, del sempre ja "cansat" mantenidor/a, s’ha fet una coseta més fresca, més jove: les germanes menudes de dues festeres ens han dit les paraules centrals de l’acte, cosa que, si haguera comptat amb el suficient silenci, haguera pogut ser escoltat amb tota claretat. Bé, de tota manera ací teniu aquest parlament d’aquestes xiquetes d’onze anyets, Anna Canet i Marina Bataller.

PARAULES DE L?ACTE DE PRESENTACIÓ DE LES

FESTERES I FESTERS DE L?ANY 2007

M.- Molt bona nit a totes i  tots.  Com bé sabeu, som familiars d?alguns dels festers d?enguany.

A.- Bona nit de nou. Aquest grup de festeres i festers són una colla d?amics que es coneixen des que eren xiquetes i xiquets.

M.- Quan eren menuts anaven els xiquets per un costat i les xiquetes per un altre, cadascú al seu rotllo, en llenguatge del moment. Elles sols tenien una preocupació : les nines i els cabells.  Quan anaven cresquent i donant-se compte del que és la vida (si és que a eixa edat u se?n pot donar compte), els entrà una nova preocupació: els xics. Mentrestant, ells s?entretenien amb les bicicletas i fent alguna malifeta (se?n podria recordar una de no fa molt de temps, però ho deixarem passar), però també és cert que més d?una vegada se?ls n?ha adjudicat alguna sense haver tingut res a vore.

A.- Un bon dia, com passa en les millors famílies, s?hi van trobar, van vore que s?hi trobaven bé quan estaven junts i començaren a fer coses, a eixir a alguna festa d?algun poble pròxim, a menjar algun entrepà al camp, etc. Des d?aleshores han tingut baralles, cosa que també passa a les millors famílies, i encara en tenen alguna de tant en tant, però sempre acaben oblidant-les i com si res no haguera passat. És ben sabut per totes i tots els que vos coneixen, la bona lliga que feu. Sou amics i amigues i així heu de continuar de per vida. Sabeu que l?amistat no es pot comprar ni vendre encara que alguns sí la venen.

M.- Ací tenim una reflexió sobre l?amistat, una amistat de pedra: diu una llegenda que dos amics anaven pel desert i van discutir.

A.- El que estava ofés, sense dir res, va escriure en l?arena: HUI EL MEU MILLOR AMIC M?HA PEGAT UNA BUFETADA A LA CARA.

M.- Seguiren caminant fins arribar a un oasi on decidiren banyar-se. El que havia rebut la bufetada es va sentir malament i tenia dificultats per a eixir de l?aigua. El seu company el va ajudar.

A.- En recuperar-se, va escriure en una pedra: HUI EL MEU MILLOR AMIC M?HA SALVAT LA VIDA.

M.- Intrigat, l?amic preguntà: per què quan et vaig llastimar vas escriure en l?arena i ara escrius en una pedra?

A.- Amb un somriure, l?altre amic respongué: ?Quan un gran amic ens ofén hem d?escriure en l?arena on el vent de l?oblit i el perdó s?encarregaran d?esborrar-ho.  Però quan ens passe alguna cosa grandiosa hem de gravar-ho en la memòria del cor, on cap vendaval en tot el món podrà esborrar-ho.

M.- També pot ajudar en el mateix sentit d?esta reflexió, i sobretot perquè massa vegades solem jutjar ?quan no ho hauríem de fer mai- segons l?aparença, us contarem un conte que ens ajudarà a saber vore el fons de les persones i no solament l?aspecte exterior.

A.- Dos àngels viatgers pararen a passar la nit a casa d?una família adinerada. La família era dèspota i no els va deixar que ocuparen l?habitació dels convidats i els va enviar al fred soterrani en un xicotet lloc.

M.- Estava preparant-se per a dormir al terra, quan l?àngel més gran va vore un forat a la paret i es posà a reparar-lo. Quan l?àngel més jove li va preguntar per quin motiu ho féu, l?angel més gran li contestà: ?Les coses no sempre són el que pareixen?.

A.- La nit següent tots dos se n?anaren a descansar a casa d?una família molt pobra, però molt hospitalària. El camperol i la seua esposa, després de compartir els seus aliments (molts pocs aliments), els van cedir el seu llit perquè descansaren millor. Quan isqué el sol al dia següent els àngels trobaren la parella de camperols plorant. L?única vaca que tenien (el seu ingrés sòlid) la trobaren morta al camp.

M.- L?àngel jove estava furiós i li va preguntar a l?àngel gran: Com és possible que permetes açò? El primer home ho tenia tot i encara així el vas ajudar tapant-li el forat de la paret. I a esta família que va estar disposada a compartir-ho tot amb nosaltres l?has deixada que la seua única vaca mora?.

A.- ?Les coses no són el que pareixen? replicà l?àngel gran. ?Quan ens quedàrem al soterrani de la casa de la família adinerada vaig notar que dins del forat hi havia or guardat a la paret. I com estaven tan obsessionats a acumular riqueses i no volien compartir la seua fortuna, per això vaig segellar la paret perquè no el trobaren. I anit quan dormíem al llit dels camperols, l?àngel de la mort va vindre a endur-se l?esposa del camperol ; en lloc de l?esposa li vaig dir que s?enduguera la vaca. Veus com les coses no sempre són el que pareixen?

M.- Algunes vegades és exactament el que passa quan les coses no ixen com volem. Però hem d?entendre que Déu envia àngels perquè tinguen cura de nosaltres en situacions doloroses. Algunes persones arriben a les nostres vides i se?n van, altres arriben a convertir-se en amistats i es queden per un temps deixant les seues empremtes als nostres cors. Fins ací la llegenda i la reflexió.

A.- Este grup de festeres i festers  no poden viure ni junts ni separats. Quan estan junts de vegades acaben discutint però es donen compte que, quan estan separats, es troben molt a faltar i procuren fer el possible per tornar-se a ajuntar.

M.- A part del que hem dit abans, també volem recalcar que totes i tots ells tenen una tirada especial per Benicolet, el poble on han nascut la gran part d?elles i ells, i si no, ho han fet els seus pares i les seues mares, tan sols hem de pensar que cada cap de setmana vénen al poble per tal de trobar-se amb els amics i gaudir de la tranquil.litat del nostre estimadíssim poblet. Moltes i molts d?ells desitgen que siga divendres o vacances per tal de vindre i poder passar unes poques hores al poble, envoltats de les amigues i amics i, com no, també dels familiars.

A.- Afegir que este any per tal d?oferir-nos unes bones festes han treballat molt durament. Recordem que van iniciar la tasca servint el sopar de germanor del divendres de les festes passades, festes i sopar on solen reunir-se totes les veïnes i veïns del poble. En este sopar, com sol passar cada any, trobem a faltar alguna persona que l?any passat sí estava entre nosaltres i enguany ens ha deixat. Tinguem-hi un record esta nit.  

M.- Ens han demanat que els  disculpeu si han insistit molt amb les rifes i les loteries, però sabeu sobradament que fer festa hui és  molt car i, naturalment, entre tots ho hem de fer tot, com deia una frase que es va fer molt popular fa uns anys. Els festers i festeres d?este any volen agrair a la gent la col.laboració per tal de fer possible estes festes.

M I A.- BONA NIT A TOTES I TOTS I MOLT BONES FESTES!!!!

P.S.: La fotografia recull un instant d’aquest parlament.