Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El
proper divendres és un d’aquells dies en què a molts catalans i
catalanes ens vénen ganes de treballar. És un dia d’aquells que ve de
gust dir-li al teu cap que, si no té inconvenient, divendres passaràs
pel despatx, oficina, taller, magatzem, etc., a fer unes quantes hores
perquè has d’avançar feina endarrerida. És un dia festiu, en
definitiva, que no només no ens sentim partícips del que s’hi celebra,
sinó que justament ens va en contra i ens perjudica. Perquè la festa
del nacionalisme espanyol -deixem-nos d’eufemismes i anomenem les coses
pel seu nom- està plantejada per expressar la grandesa de la pàtria
veïna, que treu a lluir els seus tancs i la seva cabra.

Des de
la societat civil espanyola, en canvi, s’aprofita aquest dia tan joiós
per recordar la glòria de l’imperi, la grandiositat de la seva llengua
i, una vegada més i aquest any sobretot, el paper ?exemplar? que juga
la corona, encarnada en el seu il·lustre representant, el ciutadà Juan
Carlos de Borbón.

La resposta espanyolista al despertament
nacional que estan vivint els diferents pobles oprimits de la Península
Ibèrica no s’ha fet esperar. Des del Partit Popular s’ha dissenyat un
cartell amb una bandera espanyola en què es fa una crida a la
ciutadania a sortir al carrer el proper divendres en defensa dels
valors de l’ordre, la família i la pàtria, sota el lema de ?Somos
España?. Des del feixisme ultra, el lema escollit per España 2000 és el
següent: ?¿Estás quemado con Carod Rovira, Ibarretxe y los que odian a
España? 12 de octubre en Valencia. La respuesta de España?, en un
cartell que exposa la fotografia del vicepresident de Catalunya i del
lehendakari basc en flames.

La veritat és que, en el fons,
s’agraeix tanta sinceritat davant la hipocresia socialista del ?España
somos todos?. Respecte l’anunci de la crema de símbols
independentistes, no cal dir res més del que ja s’ha dit i repetit les
darreres setmanes, els demòcrates considerem que aquest tipus de fets
s’emparen en la llibertat d’expressió. Però que vagin en compte del que
cremen i com ho cremen, no fos cas que acabessin fent d’Espanya una
gran foguera.