Però la gravetat de la situació resta palesa, quan el propi Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa –CPT- ha fet públic, dies passats, l’informe de l’última visita de la delegació d’experts independents, on denuncia les condicions de detenció i determinats procediments d’immobilització, com la postura del “superman”, practicada amb presumptes terroristes. Així mateix critica el règim d’incomunicació al què se’ls sotmet i demana la presència d’un lletrat, des del primer moment de la detenció.

És urgent que ens conscienciem d’una tal i gravíssima situació inhumana i il·legal, incompatible amb un estat democràtic.

 

Et vaig a destrossar tota per dins perquè no puguis tenir petits etarres”.

ETA, Guàrdia Civil, Detenció, Tortura

Relat de Beatriz Etxebarria sobre les tortures a què va ser sotmesa durant el període d’incomunicació

Izaronews · “Detinguda el passat 1 de març per la Guàrdia Civil per ordre del Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional del qual és titular Fernando Grande Marlaska. 5 dies d’incomunicació.

Detenció i registre .- Sobre les 4:00 del matí del 1 març 2011 rebenten la porta. M’agafen dels cabells i em porten a coll al saló. Estic en sostenidor i no em deixen posar-me roba durant el registre. Al saló em redueixen amb violència i al sofà m’intenten posar les manilles. S’enfaden perquè em queden petites. Em diuen mentre segueixo asseguda al sofà: “ja veuràs quins 5 dies vas a passar”. En el registre hi havia molts Guàrdies Civils. En un moment del registre un d’ells em diu que havien trobat plaques de la Guàrdia Civil. Eren les seves. Em vaig marejar una mica durant el registre del traster. Durant el registre m’agafen molt fort del braç, em deixen marques. Em posen manilles de corda i segons va avançant el registre me les van estrenyent cada vegada més. En sortir de casa m’amenacen: que no miri ni parli amb la meva parella. Em porten on estava el cotxe i em prohibeixen mirar el registre. Em porten al forense de Bilbo: em miren bé, tinc marques als canells de les manilles, tenia les venes inflades, i alguna rascada. Els braços vermells, per la forma de agafar-me, i engarrotats.

Trasllat .- Em munten al ‘patrol’. M’obligaven a tancar els ulls i me’ls tapen ells mateixos amb la mà. Escolto com parlen de trobar-se amb un altre cotxe. Paren. Un GC, que es feia anomenar “el comissari”, ve a buscar al cotxe i vam canviar de cotxe. El d’ara no és un ‘patrol’, és un cotxe normal per l’espai i l’alçada a l’entrar. Ja en l’altre cotxe “el comissari” comença a cridar a cau d’orella i amenaçar: “Sóc militar i estic entrenat per matar”. Em diu que tinc 2 opcions: parlar des del principi, o no. Noto com treuen una bossa i me la posen sobre de les mans. Durant el viatge a Madrid em donen cops i “clatellots” al cap, i constants amenaces. Em diuen que van a parar el cotxe i “et vaig a posar en pilotes, et tiro a la neu i t’obriré en canal”. “El comissari” es treu la jaqueta i comença a refregar-se contra el meu cos. L’altre policia que estava al seu costat “calma” al comissari però també m’amenaça. Em fan la bossa 2 vegades de camí a Madrid. Durant el viatge les amenaces i crits a l’orella són constants amb el que passaria quan arribés a Madrid.

Comissaria .- Hi havia diferents habitacions: en una escoltava els crits de la resta de detinguts i hi havia una altra que estava més avall que em donava la sensació que estava aïllada i que el tracte era encara més dur. A la primera la diré la “habitació dura” i a la segona “la molt dura”. Segueixen les amenaces i “el comissari” em fica a una cel·la i em diu que pensi bé què vaig a fer. Em treuen de la cel·la i em porten al forense. Són més o menys les 20.30 de dimarts. Li relato que estic sent torturada. Em tornen a portar a la cel·la. Em porten a l'”habitació dura”. Allà sentia crits de la resta de detinguts. M’assenten en una cadira i em mullen les mans, mentre escolto sorolls d’alguna cosa que semblen electrodes. He de dir que quan estava a la cel·la també escoltava aquests mateixos sorolls. Em diuen que he de parlar i em comencen a treure la roba fins a deixar-me totalment nua. Estant nua em tiren aigua freda per sobre. Em tornen a posar la bossa fins a 3 vegades seguides. M’amenacen amb fer-me la banyera. Estant nua, em posen de quatre grapes sobre una mena de tamboret. Em posen vaselina a l’anus i a la vagina i em fiquen un objecte una mica. Segueixo nua i m’envolten en una manta i em donen cops. M’agafen, em sacsegen i m’aixequen del terra.

Em tornen a portar a la cel·la fins al matí de dimecres, quan torno a visitar el forense. Li dic al forense alguna cosa sobre el tracte al que estava sent sotmesa i l’actitud del forense va ser dolenta. Torno a la cel·la i allà tracto de “descansar” una mica. Després de passar una estona, ve el comissari em treu de la cel·la i em porta a la sala “molt dura”. Allà el comissari em torna a despullar. M’estira dels cabells, em dóna cops al cap i em crida a cau d’orella que és militar i que està entrenat per matar i que “et vaig a destrossar tota per dins perquè no puguis tenir petits etarres”. 

Em tornen a portar a la cel·la i després de ser-hi, al forense (3 º visita). No li dic res, en veure quina havia estat la seva actitud en la darrera visita en què qüestionava el relat de tortures que li havia fet. En els interrogatoris sempre hi havia molta gent, un cop vaig comptar fins a 7 veus diferents. M’amenacen constantment amb la meva parella (que escolto com està sent torturat). A més també m’amenacen de detenir al meu germà. Em diuen a més que com no hi hagi tracte no només detindrien als meus pares, sinó que també portarien a la meva àvia “en calces i que se la follarien”. 

El penúltim dia: “El comissari” em torna a despullar. Tiren una manta a terra. El comissari crida i em diuen que em van a violar, una altra vegada. Em fa la impressió que ell es comença a treure la roba, escolto com es treu el cinturó. Llavors, a qui anomenaven ‘Garmendia’ intenta tranquil·litzar al “comissari”, el treu de la sala on estava i escolto com parlen. ‘Garmendia’ entra una altra vegada a l’habitació i em diu que li prometi que vaig a declarar. L’últim dia vaig tenir fins a sis interrogatoris. La segona declaració policial la faig el dissabte a les 05:40. Després de la segona declaració policial no em tornen a despullar. Després de fer les declaracions l’agressivitat era menor, fins i tot van arribar a dir-me si volia veure l’Iñigo. Les amenaces no van cessar fins a arribar a l’Audiència Nacional, fins i tot en el furgó en què em van traslladar fins al jutjat, “el comissari”, que estava assegut al meu costat, em va dir que havia de ratificar davant del jutge la declaració.

Durant tot el període d’incomunicació, excepte quan visitava el forense, vaig estar amb els ulls tapats amb diferents antifaços. N’hi havia algun de làtex que tenia una mena de pols que ells deien que si obria els ulls em quedaria cega. Jo sí que notava que quan m’ho treien (per anar a veure el forense) em picaven els ulls durant una estona. Quan estava amb “el comissari” em posaven un altre antifaç que era com de vellut. Durant la incomunicació vaig estar sobretot amb tres policies, encara que durant els interrogatoris solia haver-hi molta gent sempre a l’habitació. D’una banda, els que es feien anomenar “el comissari” i “l’inspector”. Tenien una mena de competició entre ells, per veure quin d’ells em treia més informació. D’altra banda, “Garmendia” que era menys salvatge en el tracte però que igualment m’amenaçava i pressionava perquè declarés el que ells em deien.

En un dels interrogatoris “el comissari” em va preguntar a veure quin cos policial (GC, Policia espanyola o Ertzaintza) tortura millor. Constantment repetia que era militar i que estava entrenat per matar. Davant del jutge vaig negar la declaració policial i vaig denunciar haver estat torturada”.

Soto del Real, 6 de Març de 2011.

---

 Aquest jutge es nega a aplicar el protocol de prevenció de la tortura, mitjançant la filmació dels detinguts acusats de terrorisme, durant el període d’incomunicació.