Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Acabe de vindre de Gandia
No pensava que fer-se unes ulleres (amb vidres progressius) fóra tan complicat. Són les primeres que em faig amb vidres d’aquest tipus i, si us dic que he anat a l’òptica dues vegades el mateix dia no em creureu. Sí, així és… que si el vidre ha de ser així, que si haig de veure com mires, etc. Espere que, després de tantes "complicacions" em queden bé, i el que és més importa puga llegir i veure millor les coses de prop. Havia arribat a un extrem que havia de mirar per dalt de les ulleres per veure una fotografia o llegir un prospecte. Bo, avui no tinc temps d’escriure més, però promet que demà us faré cinc cèntims d’un país que ens és prou desconegut i que paga la pena conéixer. És Islàndia. L’educació i la sanitat és pública 100% (igualet que ací).
Bona vesprada.
P.S.: Aquests dies il.lustraré els meus escrits amb fotografies del viatge a Extremadura.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per moltes voltes que li pegues al vidre, no milloraràs lo que ens deixen vorer a canal 9. Àngel posa les fotos lleugeres que el blog te se pot fer pesat d’obrir . salut i bona vista nova amb permís de santa Llúcia.