Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

3 de juny de 2006
General
0 comentaris

Acabà el curs i vingué el sopar…

Ahir acabà el curs per als grups de 2n de batxillerat del meu ies "Ausiàs March" de Gandia (la Safor). A la vesprada-nit tingué lloc l’acte en què se’ls lliura als alumnes l’orla -semblem un col.legi, veritat?-. L’acte fou molt senzill: els alumnes eren cridat a l’escenari, se’ls lliurava l’orla i molts aplaudiments. El Sr. Director no pogué assistir a l’acte. La Sr. Vicedirectora en prengué el relleu i, acompanyada dels tutors dels grups A (En Jaume Costa), B (En Pasqual Martínez) i C (En Jesús Romero) i de la Sra. Presidenta de l’AMPA -no em sé el nom- començà l’acte. En finalitzar, al pati del centre se’ns serví un vi d’honor. Famílies, alumnat i professorat intercanviàrem impressions i felicitacions. I moltes fotos -per cert, menys que el curs passat-. I cap a les 22:00 comencàrem a desfilar cap al Restaurant Sant Marcos on teníem el sopar de gala. Dic de gala perquè ells -enguany menys que l’any passat- vestien amb corbata i elles -enguany més que l’any passat- quasi com si d’una posta de llarg es tractara.

El sopar -el que ens haguérem d’empassar- no tingué res d’especial, però no crec que els importara massa. A poc de començar el sopar, algun tros de pa i el que no era pa ja volava de taula a taula: són joves, ens diguérem els que ja no ho som -tristament-. Bé, hi hagué quasi de tot. Més fotografies. Més alegries per haver aconseguit l’aprovat, el notable o fins i tot la matrícula d’honor. Molts somriures. En fi, ja us ho podeu pensar.

El que açò escriu compartí taula amb alumnes del tres grups. Com que és un sopar que no es tornarà a repetir en les mateixes circumstàncies i perquè en quede constància per sempre, ací van els noms: Salvador Llopis (quanta faena m’has donat en els dos cursos, però sense tu no haguera estat el mateix); David Monjo -Moncho- (has repetit, t’he tingut tres anys seguits i no m’importaria tenir-te un quart any, però… no podrà ser); Juli Signes (has estat tres cursos i amb mi sols dos, una recomanació mira’t això de l’anglés, en un segle XXI no es pot anar molt lluny sense saber-ne); David Estornell (sols t’he tingut un any en Literatura Contemporània, però sé que ets dels meus… molta sort!); Alvaro Aparisi (dos anyets que m’han passat volant, mai t’he vist enfadat ni mai m’has protestat per res… estàs fet de bona pasta, molta sort); Juan Obra (sols t’he impartit aquest curs Literatura Contemporània, però no hem d’oblidar que has recuperat l’assignatura pendent de 1r (Valencià) i amb la millor nota, sort); Carlos Arbona (t’he "aguantat" dos cursos i enguany ha estat insufrible en l’optativa… has de revisar la teua ideologia… cada dia et sembles més a l’Àngel Acebes, i això sí que és perillós, sort); Adrià Bertó (et vaig impartir en 3r d’ESO Redacció i disseny de premsa, en 1r de batxillerat Valencià i, enguany, l’optativa, a més sé que has tingut molta confiança en mi i em tens per al que vulgues, de veritat, molt sort). En aquest moment no sé si em deixe algú amb qui vaig compartir taula. Bé, de la resta podria dir moltes coses, però no acabaríem mai. Per tant, ho deixaré.

Però sí que vull fer referència a algú més: sort que el cabell el tinc ja canós perquè, en cas contrari, avui no me’n quedaria cap, sabeu per què ho dic, Salva, Damián i Asier?. Fernando i Sergio, tranquils, que tots hem sigut joves. Àngela -quina sorpresa haver sabut ahir que ets germana de Maria-, molt sort i enhorabona. Raúl -que bona persona ets!-, a veure si a setembre tenim un poquet de sort i un poquet d’estudi… Marta, Alba, etc. vull veure prompte la fotografia…  I, un cop acasbat el sopar i haver-nos pres les tres copes de rigor!!!- marxàrem cap a la zona de pubs. Abans tinguérem una desagradable sorpresa: no especifique més. En la zona de pubs fèrem temps fins l’hora d’entrada a Coco-Loco (més o menys 3:30). Però qui escriu no pogué més -avui tenia un compromís ineludible- i se’n retirà als palaus d’hivern -el meu poble- Bé, podria haver estat diferent, millor o pitjor, no ho sé. Però sí que sé que va ser la millor -fins ara- perquè és l’última que he viscut. I acabe amb una realitat: si alguna cosa té "lletja" aquesta professió és que l’alumnat sempre té la mateixa edat i nosaltres -els professors- un any més cada curs que passa. Però que en vinguen molts més com aquest…

Bona vesprada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.