Però no ens enganyem, llegim un poc més, tinguem un poc de memòria. A Hitler l’elegí democràticament el poble alemany. Berlusconi, un polític denunciat i condemnat davant els tribunals italians per estafador, un polític de demostrada immoralitat, ha estat reelegit democràticament pels ciutadans del seu país, com a president… Fins quan anem a seguir preferint l’alliberament de Barrabàs i la condemna de l’innocent?
Aprovant lleis restrictives contra els drets de les persones, siguen quines siguen aqueixes persones, elegint els líders que no creuen en una societat d’iguals, estem cavant la tomba de la nostra pròpia societat. D’exemples, en tenim un fum…
“Primer vingueren a cercar els comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista. Després vingueren pels socialistes i els sindicalistes, i jo no vaig parlar perquè no era ni una cosa ni l’altra. Després vingueren pels jueus, i jo no vaig parlar perquè no era jueu. Després vingueren per mi, i per a aqueix moment ja no quedava ningú que poguera parlar per mi”
(Text de l’any 1945, de Martin Niemoeller, pastor protestant -1892-1984-, atribuït erròniament a Bertolt Brecht)