On està el diner? És la pregunta de molta gent: per què estem en crisi? per què cal apretar-se el cinturó? On està el diner? Com diu el refrany: “El que parteix i reparteix…” I la millor part, la part que ens correspon a cada u, se l’estan repartint entre aqueixos que anomenen “els mercats”. La reestructuració del sistema financer ha requerit ja prop de 200.000 milions d’euros que ha hagut de proporcionar l’Estat a les entitats en crisi per tal d’evitar la seua fallida. La CE estima que, d’aqueixa quantitat, uns 40.000 milions són pràcticament irrecuperables. Les ajudes al sistema financer des que estallà la crisi han sigut de tres grans tipus: injeccions de capital, compra d’actius i avals del Tresor per a l’emissió de deute. Les injeccions de capital ronden els 88.000 milions d’euros. Pels altres conceptes s’han gastat 130.0000 milions a parts iguals. El principal perceptor de les injeccions directes de capital és Bankia, amb 22.500 milions d’euros, la major part procedents del rescat europeu. D’aqueixa quantitat, la CE dóna per perduts més de 18.000 milions.
La crisi global (no solament econòmica) que vivim planteja la necessitat de canvis profunds en les estructures econòmiques, financeres, polítiques, religioses i educatives, així com en els nostres valors i formes de vida. Sabem que els canvis profunds no es produeixen mai des de dalt i els que s’aconsegueixen són sempre resultat de fortes resistències cíviques de ciutadans globals amb consciència i amb alternatives locals concretes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ben cert!
I encara hi han persones que es diuen “ben informades” (potser volen dir “ben uniformades”…) que diuen que tot és per culpa de l’austeritat… Des de quan, a l’Estat espanyol i a Catalunya, han existit polítiques d’austeritat? És austeritat repartir la porrada de milions que s’han repartit a bancs i empresses amigues? [Bancs i empresses amigues que per res han tingut perdúes o que estàn en crisi, dit a banda]. És austeritat retallar a ensenyament, sanitat i polítiques socials per finançar bancs, empresses i institucions amigues?
Autèntic lladrocini. Ve a ser el mateix que el pare putero, que quan va veure retallar el seu sou, a casa van retallar la despesa del menjar i vestir. Però les despesses del putiferi, ni tocar-les…
Atentament