Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

7 de maig de 2010
15 comentaris

A qui corresponga (3)

A veure si ho deixem clar ja d’una vegada i no torna a passar. Gràcies. A la gran part de les persones que us passeu per aquest bloc us sorprendrà de nou aquest apunt. Ho entenc . Però sembla ser que hi ha algú/na que no hi ha forma.

Ja vaig dir que el bloc duu per títol el nom i cognoms de qui l’escriu. Sabeu qui sóc i com em dic. Fins ací cap problema. Però hi ha algú/na que s’entesta a voler fer-me de “guia” i “conseller” per al meu bloc. I no.  Si vull algun consell ja sé a qui i on demanar-lo. 

Arran dels apunts sobre la mort del molt patriota P. Vicent Faus (escolapi), vaig rebre tres missatges que no vaig publicar per diverses raons: sobretot per que estaven fora de lloc (al meu entendre). Tots tres eren de la mateixa persona. Aquesta persona no s’identificava… i quan vaig anar al correu que t’envia la casa el seu correu era… millor no reproduir-lo. Sí és cert que deia que lamentava la mort del P. Faus i afegia que no el coneixia. Fins ací correcte (al meu entendre). Després venia a exposar-me les “seues” contradiccions entre el contingut del bloc i les frases que l’encapçalen. I que escriure de sants i parlar de “gent que es mor” no tenia res a veure amb l’educació. Reconeixia que a algú li semblaria de mal gust dir-me que jo mateix presentava la notícia de la malaurada mort del P. Faus (per a aquesta persona “trista notícia”) com a poc seriosa… No us transcric la resta d’aquest primer comentari.

Tot seguit me n’escrivia un altre perquè tinc habilitada la “moderació repressiva eixa”. I afegia si tenia poreta que els alumnes m’insultaren i que els alumnes tenen coses millors a fer que “perdre el temps en insultar-te”. Déu meu, com està el pati. Si tinc habilitada, segons aquest algú/na, aquesta moderació repressiva no és per la poreta a l’insult dels alumnes. Ja m’agradaria que els alumnes (alguns sí ho fan) passaren alguna vegada pel bloc. Ja m’agradaria. L’única raó per la qual vaig habilitar aquesta “moderació” fou, com vaig explicar perquè hi ha persones (com tu… l’autor/a dels comentaris) que volenm dir la seua emparant-se en l’anonimat de la xarxa… i perquè, arran d’uns fets puntuals relacionats amb l’ajuntament del meu poble, vaig decidir que “qui vulga dir coses que ho faça amb la seua identitat o que s’òbriga un bloc… Res més.

Com que no li vaig “editar” els seus comentaris me’n féu un tercer en què em deia que tenia la cara molt dura. “I després tens la barra d’anar dient de Camps. Si tu fas el mateix: censurar!”. Bé… crec que ha quedat clara la meua decisió i, per si no ho ha endevinat encara aquest “ho lamente” i “jo mateix”,  si vol que li edite els comentaris… que s’identifique (com ho faig jo mateix). Res més. I bon dia.

PD: Disculpeu aquest apunt. L’havia d’escriure, però.  


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. I per tant pots convidar a dinar, sopar, berenar, cubates o el que siga a qui et done la gana. Jo continuaré passant-me sense fer massa soroll, com sempre.

  2. Si algú s’escuda en l’anonimat per a faltar i insultar no cal fer-hi gaire cas. La poreta la deu tenir ell de no donar la cara.

  3. Sortosament aquest especímen és rar i la major part dels teus lectors seguim el teu bloc, aprenem i t’estimem. Una abraçada.

  4. Este comentari és una crítica per a tu.
    Això que t’ha passat ha sigut la visita d’un troll. Tots els qui tenim o hem tingut blog hem patit les seues visites. El que mai s’ha de fer amb els trolls és alimentar-los, i el que acabes de fer amb el teu últim escrit és precisament això, donar-li de menjar.
    Pel bé del teu blog i de la xarxa en general: No alimentes els trolls!

  5. Àngel ni cas d’anònims i altres ninots que no tenen res millor que fer que fer-te tenir dubtes de la teua bondat i bonhomia, de la qual donem fe tots els teus lectors.

    Ànim i passa de la gentola i de qui no tinga maduresa per a identificar-se

    salut i segueix el teu ritme, sense que ningú te’l complique, vinga!

    Roger

  6. Res, qui no vol saber qui és, no vol saber el que diu! Ànim amb el blog, que és fantàstic de veritat, i jo n’aprenc moltíssim!! A veure si ens veiem prompte, que ja fa temps! Cuida’t molt!

  7. Si penses una cosa, i vols dir-la deus ser responsable per asumir el que dius penses i fas.

    No pot haver llibertat sense responsabilitat. Ja que son dos termes que van lligats.

    Si espera que no el censuren com a mimin deu dir qui es, i de pas no faltar a la gent. 

Respon a Brey Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.