Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
A QUI CORRESPONGA (2)
Em sembla que la sèrie “A qui corresponga” durà faeneta. M’explique. Avui, com faig darrerament, m’he desplaçat des de Benicolet a Gandia per tal de “rehabilitar-me”. Sembla que estic fent ja les últimes sessions. Per començar, amb açò de la vaga de transports he hagut de “visitar” tres gasolineres per tal de poder repostar. Finalment, ho he aconseguit. Una vegada he arribat a Gandia, buscar aparcament (sort que ja tinc la tarja per poder aparcar en zones reservades) i n’he trobat, com sempre, però lluny de FER SALUD, on realitze les sessions de rehabilitació.
Quan he acabat havia de fer receptes I m’he hagut de desplaçar a l’altra part de Gandia. He hagut d’agafar el cotxe: abans haguera anat a peu, però ara no ho faig (per la lesió de menisc). He vist una mare d’un exalumne, hem parlat un poquet, m’han fet les receptes, he fet una compra que no podia esperar. Fins i tot ara PUC DIR QUE LA GENT DE L’OLLERIA TE LA POTS TROBAR ON MENYS T’ESPERES. I és que he pogut saludar Raül (de l’Estanc) al carrer Major de Gandia. No hem pogut fer un café perquè tenia (jo) una miqueta de pressa.
Com que aquesta vesprada tenia consulta amb l’orftalmòleg (i és que quan u té ja certa edat… ja sabeu com segueix la frase), m’he quedat a ca la meua germana (per no anar i tornar i aprofitar per tenir servei de xarxa com cal). Però ni així, quan m’hi he connectat després de dinar, es veu que la tarifa za(PLANA) ha dit que no, i no he pogut fer res. Sort que m’he dut el llibre de Josep M. Espinàs, L’ofici d’escriptor, i he pogut entretenir-me fins l’hora de la consulta.
La consulta era una revisió rutinària i hem quedat per a d’ací mig any. Després he volgut estrenar l’aparcament de la Plaça del Prado i he hagut de preguntar on eren les màquines de pagament. No hi havia forma de trobar-les. He clavat 2€ i eren 1,95€. M’ha tornat bé. Però el tiquet no hi havia forma humana de recuperar-lo. Ha hagut de venir una treballadora per tal de poder retirar-lo. En fi, com podeu veure, hi ha dies que paga la pena de eixir de casa.
He passat per Consum a comprar: ací no he tingut cap problema (fint i tot he trobat tot allò que volia). I ja de tornada a casa, he vist un camió davant meu i a l’altura d’una rotonda abans d’agafar l’autovia de Rótova al Morquí, hi havia un piquet que l’han fet aturar-se al polígon de Palma de Gandia-Ador. El camió anava buit. Allí estava la Guàrdia Civil i he arribat a pensar que igual em veia dins d’un “embolic” per acabar la vesprada. No ha estat així. He pogut tornar a casa sa i estalvi.
Avui volia parlar de la vaga però ho deixe per demà. Bona vesprada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!