Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
A qui corresponga (1)
Fa uns dies penjava un escrit d’un benicoletà en què explicava una sèrie d’actuacions de l’actual govern del poble (GIBE i 2 (de 3) regidors del PP). Mai haguera penjat un escrit d’un anònim (i menys amb les referències a persones concretes –encara que en el seu ámbit d’actuació pública i política com a membres del govern local-. Si el vaig penjar és perquè en coneixia l’autoria. I a petició de l’autor de l’escrit –em demanà que figurara simplement com a benicoletà-, així ho vaig fer. Lamente no haver caigut en el compte, en aqueix moment, que no es deuen llençar “acusacions” des de l’anonimat (i menys en el cas a què em referisc en aquest moment). Vista la situació, i després que alguna persona m’informara que algú havia fotocopiat aquest apunt i l’estava repartint (no sé si pel poble, sí em consta que a Llutxent, almenys en un bar de l’entrada del poble, fou deixat) com si haguera estat escrit per l’autor d’aquest bloc, vaig retirar l’apunt del meu bloc.
Sé massa que, des del moment, en què faig públic un apunt, deixa de “partànyer-me” i passa a ser del domini de la xarxa global. Però això sí, sempre que no es capgire allò que hi ha escrit, no es faça passar per “escrit per mi” allò que mai no he escrit. I sobretot no es diga alguna cosa semblant a açò: “Mireu si ho fan malament… que fins i tot els “seus” els critiquen”. Si cal criticarem. Però no abans que els fets hagen estat “demostrats” i “penalitzats” (SI S’ESCAU).
Davant d’aqueixa situación bastant “desagradable” (per no fer servir un qualificatiu més “groller”) per a mi, vaig optar per retirar l’escrit que havia penjat (com ja us he dit més amunt): la meua xicoteta introducció i el text del benicoletà. Però ací no acabaren les coses.
Tot seguit vaig parlar amb persones que coneixien millor el tema (o temes) tractats a l’apunt del benicoletà. I després d’aquest “coneixement” i valorades les actuacions per part meua, deixe aquest apunt com a explicació del que ha passat. I espere que, a partir d’ara, es faça un ús més adient dels meus apunts. Per què? Perquè JO sols sóc responsable del que dic i escric, MAI D’ALLÒ QUE ALTRES DIUEN QUE HE DIT (i alguna vegada, inclús, poden arribar a fer passar per un text meu el que mai no ho ha sigut).
També voldria explicar ara que, a partir d’aquest apunt, no permetré cap comentari anònim o no suficientment identificat. Quan vaig obrir el meu bloc ho vaig fer com a VALLDALBAIDÍ (però a ca Vilaweb), els lectors, de seguida, podien conéixer l’autoria del bloc. Als pocs mesos vaig canviar la denominació del bloc i, des d’aleshores, ha eixit en cada apunt amb el meu nom i cognoms. Més transparència no se’m pot demanar (almenys com a persona que deixa part dels seus pensaments, opinions i escrits a la xarxa). Trobe que si jo ho faig així, estic en el dret d’exigir-ho també als meus “comentaristes”. I ho faig de bon rotllo i cordialment. Més que res per tal d’evitar que, emparant-se en l’anonimat, alguna persona puga fer-ne un ús “incorrecte” del bloc.
PD: Després de més de tres anys de bloc, estic en condicions d’exigir la transpariència a l’hora de deixar comentaris. Aquest apunt tindrà una segona part com a contestació “documentada i raonada” a l’escrit del benicoletà.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Certament crec que estas en el teu dret de retirar-lo, jo no el vaig llegir, encara que si mire al reader segur que el trobe. Però de totes formes estic d’acord en això de no acceptar els comentaris sense identificar-se.
Sort, i que no es malinterpreten les paraules de ningú!!