Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

A l’habitació número…

Si vols trobar persones del poble, vés-te’n a l’hospital, a una sala de l’ambulatori, a una residència d’ancians.

És curiós però pots fer aquest exercici: posar-te a la porta de l’hospital i veuràs quantitat de persones conegudes del teu poble. Es fa molt això de visitar els malalts. I si és dissabte o diumenge, són moltes més les persones. Inclús s’ompli l’habitació.

El mateix passa al centre de salut local o zonal. Com als pobles vivim persones grans, necessitem acudir als metges.

És una de les realitats que més uneix i més aglutina. I ja no sols amb la presència física, sinó que només passa quelcom, immediatament se sap al poble. I fins i tot als pobles dels voltants.

Com agraïm les persones que ens visiten o que les visitem a l’hospital. Es transmet alegria, pau i proximitat a la seua realitat. Té un significat que tot el poble es preocupa d’aqueixa persona.

És el comentari diari de la tenda, de la farmàcia o del bar: qui està malalt i qui viu algun esdeveniment. I sol passar que moltes vegades s’augmenta o es canvia la malaltia o s’agreuja. Ja he contat alguna vegada que quan vaig saber que a algú li van fer una biòpsia, a la poca estona ja al poble li havien practicat l’autòpsia.

És cert que després, moltes vegades, sobretot si som diversos visitants a la mateixa habitació, parlem massa i de vegades se’ns oblida el malalt i és un lloc de trobada i parlem de tota la vida.

No cap cap dubte que el poble estén les seues arrels a tota la vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.