Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
7 de febrer de 2009
3 comentaris
“A l’estat espanyol no hi ha normalitat demòcratica”
Són paraules de Toni Strubell que, arran de la publicació del seu llibre El moment de dir prou (Pagés Editors), ha dit en una entrevista al setmanari El Temps. A part de recomanar-ne la lectura, també us recomane l’entrevista. Us en faré cinc cèntims:
“Tinc la sensació que qualsevol dia un novell llicenciat en periodisme de Yale o de Harvard vindrà de vacances a l’estat espanyol i començarà a veure coses i penetrarà una mica més ennlà de la capa de brillant superfície monàrquica i quedarà profundament preocupat. I potser farà un llibre amb un títol com ara: És Espanya un país democràtic? I serà la sensació. (…) i concloc que a l’estat espanyol no n’hi ha (democràcia), i que vivim una situació d’emergència.”
“Però ha arribat un punt, amb la qüestió dels dos estatuts, el valencià i el del Principat, en què ens diuen: aquesta és la presó en la qual viureu, aquests són els límits que la democràcia espanyola us dóna, així romandreu, i no de cap altra manera. Potser és que mai no havia estat tan clara com ara aquesta sensació de punt final.”
“…la llei de la memòria històrica no anul.la les penes del franquisme, sinó que fa que les víctimes, els parents -si en tenen-, hagin d’anar a Madrid individualment a demanar una mena de certificat que els exoneri. Com féu la nèta de Lluís Companys… Fou un episodi de parc temàtic. I va mostrar que la continuïtat del feixisme a Europa té els seus contraforts dins l’Espanya actual.”
“Perà aquí, el fet que Martín Villa sigui president de Sogecable vol dir que la jugada de resituar dins de l’actual règim els pitjors elements de l’època anterior s’ha fet amb éxit total.”
“Arran d’aquesta reflexió jo escric una qüestió que ha estar polèmica però que… la tornaré a dir: crec que el PSC té moltíssim a veure amb quaranta anys de franquisme sociològic.”
“Ens hem de treure del cap que un partit sol, per si sol, ens salvarà com a país. Per això no carrego les tintes en cap autocrítica que se centri en si els uns o els altres han fet això o allò tan
malament. Importa que es produeixi una situació en la qual es vegi la necessitat de reunir-se.”
PD: Ací trobareu un sucós comentari sobre el llibre.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La normalitat democràtica no feixista passa per què per eixemple el català a Barcelona siga tractat amb una oficialitat igual que l’alemany a Berlin, el castellà a Madrid o l’angés a Londres.
La normalitat passa per què hom puga tindre un estat propi -confederat o no- que no estiga més condicionat que el d’un altra nacionalitat més enllà de les normals que tinguen els alemanya, italiana, russa o noruega.
El pitjor de tot, Àngel, és que trobe que ens hem acostumat a l’alarma. I quan l’alarma forma part del sistema, ens hi acostumem, i deixa de ser efectiva. La revolució o serà lenta, o vindrà de fora.