Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
13 de desembre de 2010
4 comentaris
A ca Josep Lluís Bausset
Algunes amistats sabeu que, a part d’assistir als dos homenatges centrals merescuts a l’home subterrani, com m’ha dit avui de nou, volia poder fer-me una fotografia amb el patriota de l’Alcúdia i fer-li’n alguna. Encara que en aquests dos moments l’havia pogut saludar però no havia trobat la manera de fer que em deixara fotografiar al seu costat. Ja fa temps que mantinc una amistat amb el seu fill Josep Miquel, monjo a Montserrat, i volia aprofitar uns dies de la seua estada a cals pares per tal de trobar-m’hi tranquil.lament. Avui ha estat el dia.
He eixit de Gandia cap a les 11:00h. Havia quedat a la farmàcia Bausset d’11:30 a 12:00h. Hi he arribat cap a les 11:45h. Mira que he estat vegades a l’Alcúdia. Doncs avui precisament per triar el camí més curt (des de Gandia) m’he perdut.
Només arribar he preguntat per la farmàcia i un senyor amable m’ho ha indicat. Hi he arribat. He saludat la seua filla Matilde i li he dit que son pare i el seu germà m’esperaven. M’ha fet passar on llig el diari el Sr. Bausset cada dia. I he pogut saludar molt afectuosament. Entre Josep Miquel, el fill, i jo li hem explicat qui sóc i el motiu de la meua estada avui a sa casa. I he aprofitat, mentre m’escrivia el motiu nadalenc que fa cada anys a les amistat, per tal de fer-li alguna foto. Poquetes. No volia molestar-lo massa. I quan li hem dit que me’n volia fer una amb ell… al principi s’hi ha negat (molt educadament) perquè diu que tot va al fem, li hem dit que no, que les d’avui dia es guarden en arxius per sempre. I el fill ens l’ha feta.
Quan li he dit que, gràcies a persones com ell, nosaltres -en el meu cas, professor de valencià en un institut, estem i som el que som, m’ha constestat que l’única cosa que ha fet ha estat viure fins avui (100 anys), cosa que Fuster i Sanchis Guarner no han fet. Li he dit que sí (en part), però els mèrits merescuts ahí estan. I m’ha contestat que ha fet el que havia de fer com a valencià. Quina sort tindríem si el País tinguera uns quants Bausset (no és la primera vegada que ho dic).
Després hem anat passejant a sa casa. M’ha ensenyat tots els records dels darrers homenatges que li han retut. M’ha afegit a la llista per a lliurar-me l’any que ve la nadala, i li he dit que pense tornar i que siga ell qui me la lliure, a la qual cosa m’ha contestat que hi vaja, però que ell no sap si estarà, que qualsevol deixa deixa de respirar. Li he dit que espere encara molts anys més que respire per tal de seguir sent un referent patriòtic.
Mentre anàvem cap a casa, com que no duia cap prenda de roba per a la temperatura que marcava al carrer (13º), m’ha dit que estem en la terra del Jesuset: si no fa vent, no fa fred.
I ja me n’he acomiadat, almenys, fins a l’any que ve. Per molts anys, Josep Lluís Bausset.
PD: Us deixe la forma com acaba la felicitació de Nadal:
I oferir-se seu i de la Pàtria. BAUSSET, 2010-2011.
I enguany el text triat ha estat del bisbe Antoni Deig, bisbe de Menorca i Solsona, mort a Manresa l’any 2003. Ací el teniu:
Heu vist l’estrella?
Heu vist els Reis?
Cada any més vella!
Cada any més vells!
Quina frisança
i quin neguit
sentim els homes
aquesta nit.
Els Reis se’n vénen
els Reis se’n van
deixen joguines
a cada infant.
L’estrella els guia
cap a Jesús.
El rei Herodes
és un il·lús.
Si som un dia
Reis d’Orient
i duem coses
per a la gent,
siguem estrella
sempre, tot l’any
per dur alegria
a tot company.
Siguem estrella
il·luminant
que guiï els homes
cap a l’ Infant.
Ja hem vist l’estrella!
Ja hem vist els Reis!
Cada any més bella!
Cada any més vells!
Antoni Deig, bisbe de Menorca
Nadal de 1980
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… i volia escannejar-ña i penjar-la, però encara no he tingut temps… vaja la teua per endavant. (I podries haver dit que venies….