Després d’uns dies de silenci

Després d’uns dies de silenci per la feina de correccions i avaluacions (ja sabeu la tasca de l’ensenyant!) a pesar de les vacances que hem tingut per les Falles, torne amb vosaltres. Avui no diré molt perquè és tanta l’esperança que tinc pel comunicat d’ETA que… no m’ixen les paraules. 

Per fi, sembla que ara va de debò (com es diu al món de la pilota) açò d’aconseguir la pau a Euskal Herria. Que així siga i que d’una vegada el poble basc es retrobe amb ell mateix.

Una altra cosa: dimarts vaig conéixer el Toni de l’Hostal i el  Sr. Cabota. Un encant de persones. I la tasca que fan m’ha semblat molt interessant. Pels que no ho sàpien que entren al web www.lacabota.com i ho podran comprovar. I ja que estem en açò dir-vos que dissabte dia 1 d’abril, a les 20:00, tindrà lloc un acte a Gandia (la Safor) al voltant de la revista La Cabota. Espere que serem molts els que hi anirem. De l’Olleria (no podia ser d’altra manera) en vindran uns quants. I de la resta de la Vall d’Albaida espere que també. Bo, gràcies pel dinar de dimarts (un poquet picant el segon plat) però l’avaluació m’eixí de conya. Fins prompte…

SALUT!!!!

Instituts i drogues

Tot el món deu recordar que el ministeri de l’Interior posà en marxa un pla per tal de lluitar contra la venda de drogues al voltant dels IES. Aquest pla, durant els dos mesos -més o menys- que ha estat en vigor ha donat aquest balanç:

275 notificacions d’incidents ha rebut Conselleria des del 17 de febrer D’aquestes 155 al que anomenarem SSTT de València.

112 detencions en tot el País Valencià. 22 han estat per vendre estupefaents prop dels IES.

El País Valencià ocupa el segon lloc -després d’Andalusia- en el nombre d’arrestos pel que fa a l’apartat de centres educatius. Si ens referim als llocs d’oci hem “batut el rècord” a tot Espanya.

I la cifra que més pot cridar l’atenció és que de les 3.128 persones denunciades per tenença o consum de drogues, 509 ho han estat al nostre País Valencià. Un 16’27%. I una dada més -per allò de la immigració-: la major part són ciutadans espanyols. Sols 23 han sigut estrangers. I tot això durant 40 dies sols.

 

Si mirem més detingudament les dades del Ministeri de l’Interior veurem que, pel que fa als voltants de centres educatius, SOLS hi ha hagut detencions a les comunitats de Madrid (17), Catalunya (9), País Valencià (22), Andalucía (29), Aragó (3), Castella i Lleó (2), Castella-la Manxa i Galícia (5), Canàries (8), Cantabria (15) i la Rioja i Melilla (1).

 

No vull alarmar amb aquestes dades. Però els fets són els fets. A França els estudiants es manifesten pel PCE -primer contracte d’ocupació- i a Espanya la major part de ciutats volen batre el rècord del més nombrós “botellón”. No tinc res en contra dels joves ni de la diversió de la joventut, però sí haig de dir que algun dia haurem d’agafar el bou per les banyes. El fracàs escolar no baixa, el jovent sols vol divertir-se, no sap què és l’esforç. I nosaltres, pares, professors i societat en general, mirant-nos el melic. Que preciós el tenim!

Llegiu

En diuen periodisme d’investigació

Passa-ho!

Iu Forn

Som al despatx de la reputada societat Pere J. Gotera i Federico, Intoxicaciones a Domicilio. Els trobem molt enfeinats preparant un nou lliurament del que ells dos anomenen "periodisme d’investigació" i que la resta de la societat coneix com un "Hans Christian Andersen". I, quina casualitat, acaben d’arribar els clients.

-Home, senyors Zaplebes, quina alegria retrobar-los. Va anar bé el que els vam dictar ahir?

-Perfecte. I per avui què tenim?

-Una motxilla

-Imagino que basca? Si no és basca no ens fa cap servei.

-El dubte ens ofèn. A can Pere J. i Federico només treballen amb motxilles basques. Les motxilles àrabs aquí no les toquem pas. No ens van bé per al negoci.

-I què hi porta dins?

-Hi hem inclòs la declaració manipulada d’un policia, quatre ombres de dubte sense cap fonament i tres unces de Rajoy demanant anul·lar el sumari per, tot seguit, desmentir-se a si mateix amb la boca petita.

-Total, que segons el que ens heu creat fins ara, resulta que ETA va preparar un cop d’Estat en forma d’atemptat a mitges amb els serveis secrets marroquins, el PSOE, la maçoneria, uns quants policies i gent del CNI, no? I el govern de llavors, que érem nosaltres, no es va adonar de res.

-Exacte. I els dies posteriors a les eleccions, quan encara governàveu vosaltres, la policia que vosaltres dirigíeu va detenir quatre moros que ara dieu que no són els culpables i la justícia que vosaltres dirigíeu els va empresonar.

-Ho veieu com Zapatero ha de dimitir. Mira que permetre’ns fer tot això només per trencar Ej-paña i donar el poder als catalans.

-Sí, i per aprovar l’Estatut traïdor, per manipular l’EGM, fer eliminar el Real Madrit de la Champions i per… (Continuarà.)

Ja sabeu que Iu Forn escriu a l’AVUI. BON PROFIT!!!

Cada dia és millor l’Iu Forn

COM FACILITAR EL CAMÍ DEL SEU/A FILL/A CAP A LA DELINQ?oeÈNCIA

Repassava el contingut del meu PC i he trobat aquest catàleg que no recorde d’on l’he tret. Però, com que em sembla molt adient per a la reflexió de mares i pares per tal d’evitar això que diu l’enuciat, ací us el deixe. Espere que siga de molt profit. I done les gràcies al mitjà i/o persona de què l’he "robat".

COM FACILITAR AL SEU/A FILL/A EL CAMÍ A LA DELINQ?oeÈNCIA

1. Comence des de l’època de la infància donant al seu/a fill/a tot allò que demane. Així creixerà convençut que el món sencer li pertany.

2. No li done cap educació espiritual (fugim de religions però també d’ètiques, de valors morals…per no parlar de normes, d’educació, de respecte, de veritats…). Espere que arribe a ser major d’edat i aleshores puga decidir lliurement.

3. Quan diga paraules malsonants, “tacos”, respostes grosseres, riga-li-les. Així s’animarà a fer més “coses gracioses”.

4. No el bonegue ni li diga el que ha fet malament. Podria crear-li complexos de culpabilitat.

5. Arreplegue tot el que ell/a deixa tirat : llibres, sabates, joguets, roba… Faça-ho tot per ell/a. Així s’acostumarà a carregar la seua responsabilitat sobre els altres.

6. Deixe que veja i llija tot el que li agrade o arribe a les seues mans. Tinga cura que els seus plats i coberts per menjar es troben nets però deixe que el seu cap s’òmpliga de fem.

7. Discutesquen sovint entre la parella (pare i mare) davant del/a xiquet/a, així no s’assombrarà quan la seua família estiga destrossada en un futur.

8. Done-li tots els diners que vulga gastar. No siga que sospite que per a tenir diners cal treballar.

9. Satisfaga tots els seus desitjos, comoditats i plaers. El sacrifici i l’austeritat podrien produir-li frustracions.

10. Pose’s de la seua part sempre que hi haja un conflicte amb professors/es, veïns/es, etc. Pense que tots i totes tenen prejuís contra el seu/a fill/a i que, de veritat, volen fastidiar-lo.

 

 

 

ENCARA NO HEM EIXIT D’UNA

Encara no hem eixit d’una i ja estem en una altra. Us preguntareu a què ve açò que acabe d’escriure. A l’incendi que ha cremat més de 1.900 hectàrees a la Safor, molt prop del Montdúver. Quina desgràcia! Què hem fet les i els valencians que no acabem d’eixir-nos-en…

A pesar del que ha dit Canal 9, l’incendi ha estat un gran desastre i un més gran drama per a la gent de la comarca veïna que estima la natura. Però si hi ha alguna cosa que no aguante és la hipocresia de la classe política -PP-. Avui al periòdic Las Provincias, entre les fotografies que il.lustraven la notícia, se’n veu una en què apareixen Camps de golf i González ponts. Quina barra! No tenien altra altra manera millor d’il.lustrar la notícia que aqueixa. Els bombers, els membres de les brigades forestals, la policia local, la gent que lluitava contra el foc. No, ha de ser la classe política qui es faça la foto i aparega a les hemeroteques.

Anem pensant que ja s’acosten… qui o què? les eleccions… bona vesprada…

P.D-: La foto és com a xicotet homenatge al Barcelona que ahir perdé el partit… Sort…

CPE(o)

És el Contracte de Primera Ocupació. Arran del que ha passat a França aquests darrers dies ací teniu l’article escrit per Carlos Elordi a el Periódico de Catalunya avui dia 12 de març de 2006.

UNA ALTRA VEGADA REVOLTA A FRANÇA

CARLOS ELORDI


Per primer cop des del maig del 1968, un grup d’estudiants –tot i que, segons les cròniques, menys nodrit que els d’aquells anys– va ocupar divendres passat la Sorbona. Van entrar per les finestres i la policia, que hi va anar amb tota la parafernàlia antiavalots, els va fer sortir per la porta. Mentrestant, uns centenars de companys tallaven el trànsit al bulevard Saint-Michel. Gairebé 40 anys després, els joves universitaris francesos han recorregut a les icones de la més emblemàtica mobilització estudiantil de la història per cridar l’atenció sobre la fondària de la seva actual protesta: la que creix contra el CPE, el contracte de primera ocupació aprovat pel Parlament i que té en vaga bona part de les universitats del país.
La cosa sembla molt seriosa. Perquè ho són els motius de la protesta i perquè pot incidir, i molt, en el clima polític, quan falta menys d’un any perquè es duguin a terme les eleccions presidencials del 2007. Almenys, així ho indica la gravetat de les afirmacions que han fet els editorials dels principals diaris del país. Això ha dit LE MONDE: "El poder s’enfronta a una joventut que se sent precaritzada, rebutjada de la feina, en definitiva, sacrificada. Una joventut que no suporta aquesta França bloquejada i que comença a prendre consciència de les polítiques passades que no han preparat el futur". Més directe encara l’editorial de LIBÉRATION: "Després de l’estat d’urgència als suburbis, l’estat de setge a la Sorbona. França té motius per estar inquieta amb el seu Govern. En cinc mesos ha aconseguit fer sortir dues vegades la joventut al carrer. … El Govern és incapaç d’oferir a la joventut un altre horitzó que no sigui el de la precarietat. Amb diploma universitari o sense, amb èxit o fracàs escolar, avui la joventut és discriminada. És una generació d’un sol ús, tal com ha confirmat el CPE, que condemna els menors de 26 anys a la perspectiva d’estar durant els dos primers anys de contracte a mercè d’un acomiadament sense justificació. … Sarkozy està al mateix vaixell que Villepin".

Per acabar, LE FIGARO, diari progovernamental, ho veu com una batalla crucial: "El destí de la dreta es juga en bona mesura en l’assumpte del CPE. Evidentment, aquell text, per molt necessari que sigui, no proporciona a la majoria cap garantia que vencerà el 2007. Per contra, una retirada en camp obert seria el pitjor dels preàmbuls d’aquella gran cita. La majoria no compensarà el seu dèficit d’explicació amb un dèficit de valentia. Amb tot, la joventut no està perduda".

Ara que per a dramatisme, el que el FINANCIAL TIMES ha utilitzat per descriure la situació a l’Iraq. Després de dir que hi ha "risc que l’Iraq acabi sent un Líban al cub", el seu editorial afirma: "Les crides a la calma fetes per líders religiosos com l’aiatol.là Sistani han quedat fets miques per les massacres, mentre prossegueixen sense fre els assassinats de metges i acadèmics, i de pilots i enginyers de les dues parts. ¿Hi ha alguna manera d’aturar aquesta diabòlica dinàmica? El que és fonamental i indispensable és la necessitat d’un Govern nacional d’àmplia base. Però també els veïns de l’Iraq haurien de recolzar aquest intent i comprometre’s a mantenir la integritat territorial del país. Hi ha poc temps per impedir uns Balcans a les arenes del desert".

Fins ací l’article. No sé si al nostre país podrà arribar aquesta situació, però el que sí que tinc molt clar és que al País Valencià el govern dretà del PP crea el brou de conreu perquè puga esdevenir una situació semblant. No debades el govern valencià és en mans d’un partit de dreta -alguns són d’extrema dreta- igual que passa al govern de la República Francesa.

He deixat passar el dia en silenci

Ahir, 11 de març de 2006, feia dos anys de la masacre a Madrid perpetrada pel terrorisme islamista. He volgut deixar que parlara el silenci i/o la música. I m’he sentit rebaixat a quasi pols quan he escoltat en Rajoy amb la cançó de l’enfadós. Pense que, si hui cal alguna cosa, aqueixa és silenci i/o música en honor de les 192 víctimes assassinades a Madrid. I poesia… 

Del llibre Visions i Cants de Joan Maragall:

EN LA MORT D’UN JOVE

Te’n vas anar amb aquell ponent dolcíssim…

Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.

Somreies a la força dels teus muscles

i glaties per guerres i corones,

i tot de cop t’has esllanguit per terra

amb els ulls admirats…

Ai, la Mort, que n’ets d’embellidora!

Aquell teu primer vel, quan el lançares

damunt de l’hèroe en flor, tots somriguérem

sota els plors estroncats, que una serena

va come´çar a regnar en el pit i el rostre

del moribund. L’alè anava i venia

suaument emperesit, fins que esperàrem…

I no tornà… Llavores esclataven

més alts els plors al Cel… Ell ja no hi era…

Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim…

Hui no dispose de molt de temps

Primer que res haig de fer una correcció: la pel.lícula que vam veure ahir aquelles i aquells que poguérem entrar a la sala de projecció fou La vida secreta de les paraules i no com us havia dit que es deia. Disculpeu-me si us he induït a error… 

La pel.lícula és d’aquelles que cal visionar. A més , el doblatge al valencià-català-balear immillorable. Si no heu tingut la possibilitat d’anar a veure-la encara, aneu-hi. Us agradarà. Cal que, i no sols la Universitat, s’estenga el doblatge de bons films a la nostra llengua. De veritat, a Gandia es va projectar a la Sala 1 dels Cines ABC de Plaça Major i estava de gom a gom. Hi ha públic per al cinema en valencià.

Bé, avui de nou cap de setmana. Aquesta nit soparé a Gandia. Us diré on demà si m’agrada el sopar. Ah, i se m’oblidava aneu a veure l’exposició A Divinis. Obres d’en Joan Millet, catedràdic de Dibuix de l’IES "Maria Enríquez" de Gandia,  a la Sala Municipal Coll Alas de Gandia (la Safor). Fins al 26 de març.

Me’n vaig al cinema

Aprofitant que hi ha una campanya pel cinema en valencià i que enguany han dut a Gandia quatre pel.lícules d’aquesta campanya, vaig a veure si hi tinc sort. Trobe entrada per avui.

La pel.lícula d’avui és La veritable història de les paraules. Ja us diré què tal… Àngel

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Avui celebrem, com tot el món deu saber ja, el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Tota la meua solidaritat per a vosaltres. Si hi ha algun ésser a la terra que mereix solidaritat i reconeixement és la dona.

Acabe de trobar un article de l’Iu Forn (sí, xiquetes i xiquets, aqueix periodista que van voler fer callar els "bonos" de sempre) i us l’hi pose. A mi em va agradar. Té ja uns quants dies. Però la frescor encara hi sura pel text…

Ací el teniu: gaudiu-ne.

Duel entre el bipartit i el tripartit

Passa-ho!

Iu Forn

Plaça de Sant Jaume. Hi entren a cavall ZP de Castella, el comte Arnau Mas i les seves tropes. -Ah del palau. Sortiu pacíficament i ningú resultarà ferit.

Al palau hi ha atrinxerats el rei Pasqual I i Carod el Pilós amb la resta de consellers, que no volen perdre la cadira. La resposta de Pasqual I no es fa esperar:

-Voleu la presidència? Veniu-la a buscar. A mi el PSC!!!

És dir això i el silenci al palau, a la plaça, a la ciutat i al país en general és total. Passats uns minuts en què el PSC no diu ni ase ni bèstia, entra a la plaça un cavall a tota velocitat. És Adelaisa de Madre, una emissària d’Odalric Montilla. Porta una plantació de romaní d’unes 3.000 hectàrees (o més).

-El meu senyor m’ha dit que escoltis la melodia que brota del romaní i sabràs quin suport et donarà en la batalla.

El rei Pasqual para l’orella a tocar del romaní i escolta una gravació de Montilla xiulant El pont sobre el riu Kwai, com dissimulant, oi? Carod el Pilós reacciona.

-Defensem-nos amb les banyes que ens han posat els dos d’aquí baix a plaça.

-No -diu Pasqual I-. Davant d’un frau històric com aquest, el millor és llançar-los un Estatut amb forma de patena. Mentre la netegen, estaran entretinguts.

De la plaça estant se sent la veu de ZP de Castella i del comte Arnau Mas, que, a la vegada, diuen:

-En nom del nostre pacte de la Moncloa no escrit a cap banda, abandoneu el palau immediatament.

-Ens fareu fora vosaltres en persona o ens enviareu el comte Duran de Vaquèira?

-Uaaaala, el que ens han dit. Això és un cop massa baix. És la guerra.

I així acaba el capítol 1 de La conquesta del palau, una història plena d’aventures, traïcions i tarannà. El capítol 2 ja a la venda per només 2 ? presentant el carnet d’Iniciativa… o no.