Acabe de vindre de Gandia

No pensava que fer-se unes ulleres (amb vidres progressius) fóra tan complicat. Són les primeres que em faig amb vidres d’aquest tipus i, si us dic que he anat a l’òptica dues vegades el mateix dia no em creureu. Sí, així és… que si el vidre ha de ser així, que si haig de veure com mires, etc. Espere que, després de tantes "complicacions" em queden bé, i el que és més importa puga llegir i veure millor les coses de prop. Havia arribat a un extrem que havia de mirar per dalt de les ulleres per veure una fotografia o llegir un prospecte. Bo, avui no tinc temps d’escriure més, però promet que demà us faré cinc cèntims d’un país que ens és prou desconegut i que paga la pena conéixer. És Islàndia. L’educació i la sanitat és pública 100% (igualet que ací).

Bona vesprada.

P.S.: Aquests dies il.lustraré els meus escrits amb fotografies del viatge a Extremadura.

1 comentari

Tornar a la (trista?) realitat

 

Después d?uns dies de viatge per aqueixes terres d?Extremadura, hem de tornar a la realitat de la nostra terra. Estem a uns pocs dies de l?inici del curs escolar. Ja sabeu que uns 10 dies més de classe augmenta molt la qualitat de l?ensenyament. (És ironia, clar).

 

Revisant i llegint alguna premsa d?aquests dies he trobat algunes cosetes intertessants que vull compartir amb tots vosaltres.

 

1r Recomane que cerque al Levante-EMV de dissabte passat dos articles d?opinió molt interessants arran de dos fets : un que tingué lloc el passat 3 de juliol a la línia 1 del Metro de la ciutat de València i l?altre al voltant de la reforma educativa i l?actitud que ha pres l?Església (CEE). Els articles són de LLuís Miquel Campos, 43 raons per a parlar i no callar, i d?Enrique Herreras, Educación para la ciudadanía. En la mateixa línia hi ha un article de Francisco J. Laporta, catedràtic de Filosofia del Pret de la Universitat Autònoma de Madrid, amb el títol  La ironía de la educación ciudadana, aparegut al diari EL PAIS del pasta dimecres 16 d?agost. Com que l?article de Laporta no es troba amb accés lliure, us transcric algunes de les seues idees: ?oeAl pas que anem, la familia aqueixa de què tant parla el nostre clergat reaccionari va a conviure amb els seus fills els festius i vint dies de vacances. La resta serà merament dormir sota el mateix sostre. Durant la vigilia els atendrà el mestre, a qui ara, a més, encarreguem la tasca nova de l?educació ciudadana. Com se les compondrà per a dur-ho a cap? Doncs difícilment. Les condicions en què desenvolupa heroicament la seua tasca no inviten precisament a l?optimisme. D?ahí la meua preocupació.? (?) ?oeI la seua desconsolada conclusió (la dels mestres) era que la nova matèria hauria en efecte de ser obligatòria i avaluable, però sobretot per a les famílies, els personatges públics, els mitjans de comunicació, el Congrés dels Diputats i el plató de televisió. La ironia és que l?escola es pot contemplar Aixa com un oasi educatiu en un desert de falta d?educació, un posible refugi d?il.lustració en mig d?una ventolera d?incultura, una illa hipotètica on es podrien desenvolupar bones pràctiques ciutadanes en un mar d?apatia política, falta de respecte a l?autoritat i crispació cuotidiana. I són precisament els mestres i professors els encarregats de defensar cada dia aqueix xicotet bastió d?il.lustració i civismo en què dipositem cada vegada més responsabilitats. A veure si un dia d?aquests a algú se li acut convocar una manifestació en el seu favor. Hi veuran pocs sindicalistes, menys polítics i cap bisbe, però serà una veritable manifestació per la millota de l?educació. Aqueixa que encarreguem als altres i fem malbé después nosaltres.? Fins ací el text de Francisco J. Laporta. Gràcies perquè algú ha dit ben clar el que passa, de veritat, als món educatiu. I això en escoles i instituts on no hi ha, de moment, massa problemes de convivencia i violencia escolar.

 

2n Pensava seguir amb altres aspectos. Però ho deixaré per a més tard o demà.

Bon dia.

 

 

5 comentaris

Un viatge per terres d’Extremadura (i 3)

És el dia 15 d’agost, festivitat de la Mare de Déu de l’Assumpció -en moltes obres pictòriques s’anomena La Dormició-. Hem fet nit a Càceres. I hem d’eixir cap a Baños de Montemayor (Càceres), on romandren les dues darreres nits d’aquest viatge. Baños de Montemayor té un Balneari digne de ser visitat i, com no, d’allotjar-s’hi. Ho férem així. I poguérem gaudir dels beneficis d’aquelles aigües.

Un cop alçats i liquidat el compte a l’hotel de Càceres. Enfilàrem la carretera que ens duria a Plasencia. La ciutat de Plasencia fou un dels millors decobriments d’aquest viatge. Essent una ciutat d’uns 35.000 h té dues catedrals. No és l’única ciutat de l’Estat que en té dues. Ara recorde Àvila, Salamanca, etc. Si la Catedral Nova és digníssima, la que s’anomena Vella o Antigua encara ho és més. El retaule de la Nova és una veritable joia del Barroc del segle XVII. L’autor és Gregorio Fernández (escola castellana). El cor és una altra de les peces dignes de ser admirades. Obra del mestre Rodrigo Aleman, amb 41 sitials al cor alt i 26 al cor baix. La Catedral Antigua no la poguérem visitar el dia de la Mare de Déu d’agost: era festa a Plasencia. Però al dia següent hi tornàrem i, de veritat, valgué la pena. Avui és un Museu Catedralici. I, com a cosa a destacar, és l’única catedral dedicada -que jo sàpia- a l’Anunciació de la Verge Maria, imatge que podem admirar a la façana principal. També poguérem veure el les Muralles, el Palau dels marquesos de Mirabel. I, com a fet a destacar, el Convent de Sant Vicent Ferrer, convertit des de l’any 2000 en Parador de Turisme. Monument que és digne de visitar per la relació que té el seu titular amb els valencians.

Després de fer la visita a la bella ciutat de Plasencia -el seu lema és Ut placeat Deo et hominibus", ens desplaçàrem a la propera vila de Baños de Montemayor. Ens hi instal.làrem. I, com teníem previst, gaudírem del plaer i els beneficis de l’aigua termal. Aqueixa nit sopàrem i dormírem a l’hotel Balneari del poble.



Al dia següent, al matí, tornàrem a Plasencia per tal de finalitzar la visita a la ciutat. Un cop acabada, ens dirigírem a la veïna població de Cuacos de Yuste. La finalitat era la visita del Reial Monestir de Sant Jeroni de Yuste i el Palau de l’Emperador Carles I d’Espanya i Vé d’Alemanya. Diàrem al poblet de Garganta La Olla. I, a la vesprada, després d’una poqueta aigua de pluja, férem la visita al Monestir i Palau. Destacaria que a l’Església hi ha una còpia de Tiziano anomenada l’Adoració de la Santíssima Trinitat o La Glòria. Poguérem veure també la Cadira de Lectura o Cadira de Gota. Recordareu que Carles I patí aquesta malaltia.

Després d’aquesta visita passàrem per Hervàs amb la finalitat de veure el Museu de Pérez Comendador. Aquest escultor i pintor nasqué en aquesta vila, però no poguérem admirar les obres perquè el museu romania tancat per ser les festes de la vila. Tornàrem a Baños de Montemayor i hi férem nit.

Al dia següent, 17 d’agost, ja havíem d’abandonar terres extremenyes i endinsar-nos en terres salmantines per tal de poder veure la darrera exposició de la sèrie Las Edades del Hombre. Exposició que fou inaugurada el passat 9 de juny i tancarà les seues portes el proper 8 de desembre. Es troba a la Catedral de Ciudad Rodrigo (Salamanca). I, com a cosa a tenir en compte, l’entrada és gratuïta. Cosa que haig d’indicar per tal que valencianes i valencians ho sapiem perquè ací cada edició de Les Llums de les Imatges ens ha costat uns quants euros de la butxaca a totes i tots els que hem tingut la sort de poder admirar-les.

Un cop finalitzada la visita, emprenguérem camí a casa per les diverses autovies que uneixen aquella part de la península i la nostra terra: gratis total. I encara hi ha gent nostra que no ho veu clar. Que Santa Llúcia els augmente la vista! Ens farà molta falta si volem aconseguir "defenestrar" els PP del govern valencià.

Des del poble xicotet… bona versprada.

1 comentari

Un viatge per terres d’Extremadura (2)

Abans de continuar amb la crònica d’aquest viatge, haig de fer dues referències al voltant de la primera etapa d’aquest viatge. Una és que el cap de cuina del Monasterio de Rocamador es diu en Xavier Lahuerta. Demane disculpes per l’errada comesa ahir. La segona és que la Catedral de Badajoz està dedicada a Sant Joan Baptista (no sé de cap altra que tinga aquest sant de titular), cosa que em resultà sorprenent perquè el patró del meu poble (Benicolet) també és Sant Joan Baptista. A més, el sant que batejà Jesús és el patró de l’arquebisbat de Badajoz.



Ja ens trobem a diumenge (13 d’agost). Ens alcem i encetem el viatge a la propera destinació que serà Càceres. Arribem prompte a la ciutat bellíssima de Càceres. Ens instal.lem a l’hotel Alcántara (Avgda. de la Verge de Guadalupe), hotel que es troba a uns 7 minuts de la Plaça Major de la ciutat. Un cop instal.lats, ens adrecem cap al centre urbà. I, primerament, ens trobem -quin casualitat altra vegada!- amb l’església de Sant Joan Baptista. Se celebrava missa. Som respectuosos i eixim al carrer. Prenem una cerveseta al costat de l’església. A continuació emprenem la marxa cap a la Concatedral de Santa Maria. Ací és el bisbe de Càceres qui celebra missa. Hem de tornar al carrer. Caminem pel centre i veiem les diverses cases (dels Carvajal, dels Golfines d’avall, de Galarza, etc.). Així fins arribar a l’hora de dinar. Dinem al restaurant de l’hotel. I fem la migdiada. Recordem que no és adequat eixir al carrer abans de les 18:00 per les altes temperatures. A la vesprada, visitem l’església de Sant Mateu, de Santiago, la Casa del Mono o dels Estadero-Pizarro, el Parador de Turisme. I cap a les 21:00 h tornem al Museu de Belles Arts -visita que diumenges té un horari interessant ja que obri de les 21:00 a 00:00 h-. Aqueixa nit tornarem a fer un tomb pels carrers de la bellíssima ciutat de Càceres.

Arriba dilluns i pensàvem que no tindríem massa sort per fer turisme -recordeu que dilluns tanca tot-, però no va ser així. Agafàrem la carretera a Trujillo i -una altra sorpresa- poguérem fer totes les visites programades. Plaça Major, Castell, Església de Sant Martí, Església de Santiago, Palau dels Orellana-Pizarro i el Parador de Turisme. Anàrem a dinar al Parador de Turisme de Guadalupe.. Relació qualitat-preu i servei molt adequats per a un Parador. Després de descansar al mateix Parador, ens adreçàrem al Monestir de Guadalupe. Poguérem visitar-lo. Hi ha 8 quadres de Zurbarán que paga la pena veure. Tot el monestir és una joia. I, en finalitzar la visita, un frare franciscà ens convidà a pujar al camerí de la Verge de Guadalupe per tal de veure-la de més a prop. Després entràrem a l’església del monestir. I un cop finalitzada la visita, férem cap a Càceres a fer nit. Aquesta nit ens aconsellaren sopar en un restaurant anomenat El figón de Eustaquio. Si alguna vegada passeu per Càceres aneu-hi. Paga la pena. I, després de sopar, més vida nocturna per la ciutat.

Com a cosa a destacar us haig de dir que poguérem comprar unes botes (extremenyes) per uns 60 euros. Sols per aquesta adquisició ja calia anar-hi. Bo, ja us diré quin resultat em donen. I hem arribat a la fi de la segona etapa d’aquest viatge. Demà acabaré la crònica amb l’estada al Balneari de Baños de Montemayor (Càceres)

1 comentari

Crònica d’un viatge a Extremadura (1)

El viatge a la Comunitat Autònoma d’Extremadura començà el dia 10 d’agost d’enguany. Eixírem cap a les 9:30 h del poble de Benicolet (la Vall d’Albaida) i agafàrem la carretera que ens duria a l’Autovia d’Albacete. D’Albacete passàrem per Ciudad Real i, finalment, cap a les 19:30 h arribàrem a l’hotel San Marcos, a la ciutat de Badajoz, on passaríem les tres primeres nits del viatge. L’hotel San Marcos es troba en una situació molt bona: a uns cinc minuts del centre de Badajoz, i en el mateix carrer que el Museu Provincial de Belles Arts. Museu que recomane per als entesos en la matèria i per a qualsevol persona interessada en l’art pictòric (sobretot). Aqueixa mateixa vesprada poguérem fer un tomb per la Plaça Major, els voltants de la Catedral, La Plaça Alta, etc.



A l’endemà -sorpresa perquè ens llevàrem del llit cap a les 10:00- eixírem a fer la visita corresponent a la ciutat de Badajoz. Tot el món ens havia dit que aquesta ciutat no era massa important, que no tenia coses que admirar, etc. Haig de dir en honor a la veritat i, segons la meua modesta opinió, que no és així. Té una Catedral molt digna, dues places molt admirables, un Museu Diocesà que ja voldríem les valencianes i valencians a la nostra Catedral. I, per descomptat, el Museu de Belles Arts. Anàvem cercant un gravat d’en Víctor Manuel Gimeno Baquero, catedràtic de la nostra Universitat. No l’hi trobàrem. Arribàrem a la conclusió que devia estar al Museu Pérez Comendador a Hervàs (Càceres). A la vesprada, fins a les 18:00 h no es podia eixir al carrer de la temperatura que feia. Però és cert que aquella calor es podia resistir molt millor que ací. És seca i, consegüentment, no sues. Aqueixa mateixa nit tinguérem ocasió d’assistir a Mèrida a la representació de Viriato Rey de Joao Osorio de Castro al Teatre Romà de la mateixa ciutat. Era l’estrena mundial. I, entre els assistents, hi havia el President de la República Portuguesa. La representació d’allò milloret que jo he vist en un teatre a l’aire lliure. I, per cert, el responsables culturals del Teatre Romà de Sagunt -d’ara i abans- haurien d’haver fet una visita a aquestes instal.lacions de Mèrida per tal d’agafar idees per una restauració com Déu mana. Després de la representació i, amb l’ànima ben plena de goig, tornàrem a Badajoz a fer nit.

El dissabte ens alcàrem un poquet més prompte perquè teníem planificada l’eixida a Portugal. Recordeu que la ciutat de Badajoz està a uns pocs quilòmetres del país veí. La ciutat que vam visitar era Elvas. Recomane que tot el món que estiga algun dia a Badajoz dedique unes horetes a la visita d’aquesta ciutat. Té un aqüeducte d’un 8 km de longitud. Digne d’admiració. A continuació arribàrem a Borba (Portugal). És un poble també bastant turístic (en el sentit de visitable) i amb un carrer ple de tendes d’antiguitats. Una altra descoberta. I a l’hora de dinar volíem fer-ho al Monasterio de Rocamador. Es troba al km 41,100 de la Carretera Badajoz-Huelva, al terme municipal d’Almendral. Els seus propietaris són l’actor i exdirector del festival de teatre de Mèrida, Carlos Tristancho, i la seua dona, Lucía Dominguín, germana de Miguel Bosé. És un edifici de 1512 i pertangué a l’orde dels franciscans descalços. No havíem reservat taula. Però, en prémer el timbre de la tanca, de seguida ens facilitaren l’accés. I, de veritat, dinàrem com els àngels. A més, tinguérem una grata sorpresa: poguérem parlar en català, sí heu llegit bé, en català. El cap de cuina, en Xavier Lacueva (crec) és de la Franja de Ponent (i estudià a Lleida) i ocupa aquest càrrec des del desembre de l’any passat. Intercanviàrem algunes opinions sobre la realitat cultural i sobre el món dels fogons. Poguérem fer una migdiada d’hora. I, en eixir, anàrem a Olivenza. Poble que teníem previst també visitar, entre altres motius, perquè és la darrera ciutat incorporada a Extremadura. Pertangué a Portugal fins als principis del segle XIX. És conjunt històrico-artístic. I, després d’aquesta visita, agafàrem la carretera i cap a Badajoz on faríem nit. Al matí següent ja havíem de marxar cap a Càceres. Però d’aquesta segona etapa del viatge us parlaré demà.

5 comentaris

Unes cosetes que han passat durant aquesta setmaneta que he estat absent

En primer lloc us dic que ja he retornat a les nostres terres valencianes des d’Extremadura. I, com sabeu, m’agrada allà on vaig fer una ullada a la premsa del país, regne i/o comunitat. Doncs bé, a El Periódico-Extremadura de dilluns he pogut llegir coses que vénen molt bé per entendre la postura de la major part dels que anomenem "espanyols" perquè no siga possible una major "autonomia" i, sobretot, no es facen públiques les dades de les balances fiscals. Un titular d’aqueix dia i diari deia: "La Junta invierte 10,5 millones en abrir 9 centros aducativos" I a continuació afegia: "Destinan más de ocho millones de euros para cuatro nuevos institutos", "En septiembre cinco colegios de Infantil y Primarias estrenarán edificios". Em sembla molt bé tot. L’educació ha de ser una prioritat de qualsevol govern (i més si aquest es diu d’esquerres). Ara bé, si segueixes llegint i veus que la Junta ha aportat 655.000 euros per als nous centres de Secundària (per a equipament informàtic), i que el curs que ve tots els centres -sí, tots els centres- educatius d’Infantil i Primària tindran pissarres digitals (amb una inversió d’uns 1,3 milions d’euros), penses que sí saben fer un bon ús dels diners. Però, si pensem que al País Valencià i a Catalunya (recordem que paguem més que rebem) no tenim (ni de bon tros) aquestes dotacions (almenys, als centre on impartesc docència), doncs no pots de deixar de pensar en les balances fiscals i tota la pesca. Que ens n’és, de necessària, una coalició VERDA, NACIONALISTA i d’ESQUERRES a les CORTS VALENCIANES.

Com que uns dies abans vaig fer referència al professor de l’IES Jordi de Sant Jordi que es trobava en coma arran, segons les informacions de premsa, d’una agressió d’un alumne, vull, en primer lloc deixar constància que lamente la seua mort. I demane a les autoritats acadèmiques i policials una investigació per tal de saber les circumstàncies de la seua mort. I que no passe com a la comissió d’investigació de l’accident del Metro del passat 3 de juliol sinó que se sàpia tota la veritat. Parlem, igual que en l’accident del metro, de persones humanes.

I també voldria que el sector més dur -i de dreta, sí, senyors bisbes, de dreta, de l’episcopat espanyol ens diguen si el nomenament de Monsenyor José Vilaplana, valencià de Benimarfull, com a bisbe de Huelva correspon a un càstig per haver optat per l’opció de Ricardo Blázquez al front de la Conferència Episcopal Espanyola. Sé que monsenyor Antonio Cañizares, també valencià, no ho dirà… però, en fi, per a mi ja ha quedat massa clar. De tota manera, enhorabona a l’encara bisbe de Santander i, a partir de setembre, de Huelva per actuar amb responsabilitat, coherència i esperit cristià.

I, finalment,vull fer-vos partícips que a Gandia (la Safor) hi ha oberta una mostra a la Casa de la Marquesa dels Tresors de les Clarisses de Gandia. Són 39 peces i romandrà oberta fins al 16 de setembre de 11:30 a 13:30 i de 18:00 a 20:30. Paga la pena visitar-la.

Bona vesprada

P.S.: Demà, si Déu vol, faré una crònica del meu pas per terres extremenyes.


2 comentaris

He tornat a Plasència…

en direcció a YUSTE (Monestir). Espere que, cap a les 12:30 h, puga arribar a la majestuositat del monestir de Yuste. I que els monjos Jerònims (recordeu que Sant Jeroni de Cotalba ha estat un monestir que pertangué a aquest ordre) ens reben com a "hostes" i puga contemplar les meravelles del que ha estat al llarg de la història aquest monestir.

Si no passa res, divendres ja tornaré al meu bloc amb la periodicitat habitual. Bon dia des d’Extremadura

Deixa un comentari

Des de Plasència (Càceres)

Fa uns dies que no he escrit res al bloc. L’estada a terres d’Extremadura no m’ho ha permés. Però avui, festivitat de la Mare de Déu (d’agost, com hem dit sempre), ho he pogut fer des d’aquesta ciutat preciosa i que recomane visitar a totes i tots els que no hi hàgeu anat mai.

Estic desconnectat de la realitat política, cultural i valenciana des de fa uns dies. No puc dir massa -millor no res- del que estareu vivint per ahí. Ací es nota molt que no volen que deixem de ser "espanyols" perquè tenen cada carretera i autovia que et deixa bocabadat. I clar, a mi no m’enganya ja el sr. Rodríguez Ibarra (quina barra!!!) amb totes les coses que diu. Ja ho tenia clar, però ara ho he pogut constatar in situ. No cal dir que això facilita les comunicacions entre les diverses terres de la península, però a costa del que sabem. Catalunya i País Valencià som "pagans" i els altres se’n beneficien. Ara bé, a vegades pense que els valencians estem "pagats i satisfets" de la nostra realitat i així ens va. Obrirem els ulls alguna vegada? Tindrem remei? No ho sé.

Quan torne a casa (si Déu vol, dijous) ja escriuré sobre el viatge.

Bon dia…

3 comentaris

El meu poble en festes (i 5)

No havia pensat escriure un cinqué apartat sobre les festes del meu poble, però m’he vist obligat perquè ahir, en finalitzar la processó al Santíssim Crist de la Fe, tingué lloc un fet que ens ve a demostrar la "unió" que hi ha entre l’Església (valenciana) i el "poder" del PP. Assistiren a la processó, entre altres càrrecs, el president de la Diputació, el diputat de Turisme i alcalde de Rótova, l’alcalde de Pinet, l’alcalde de la pobla del Duc, etc. I la sorpresa fou, quan acabà la processó i ja cantat l’himne al Santíssim Crist de la Fe, en Joaquim Gandia, rector del poble, li cedí el micròfon al president de la Diputació perquè ens diguera unes paraules. Cosa que acabà en un "míting" (no demanà el vot, cosa no legal encara a aquestes altures de l’any) a favor del govern muinicipal. En fi, una ocasió en què l’Església haguera pogut demostrar aqueixa separació de "poders", però no ho féu.

El castell de foc s d’artifici que hi hagué a continuació fou una meravella: som la terra de la pólvora i s’ha de notar.

L’actuació de l’orquestra Montecarlo estigué a l’altura del que s’esperava en una nit que començava a notar-se una certa frescoreta.



Passe a contunuació a fer-vos partícips dels diversos actes que tindran lloc durant la resta de la setmana.

Dimecres 9 d’agost

19:00 h Conferència La bona educació.

23:00 h Sainet valencià.

Dijous 10 d’agost

19:00 h Partida de Pilota (primeres semifinals)

22:00 h Festival a càrrec de les Ames de Casa del poble

Divendres 11 d’agost

19:00 h Partida de Pilota (segones semifinals)

22:00 h Sopar de "baix braç" a la Plaça de l’Església. Actuació del Duo Raimon iVicente de Moncada Tity.

Dissabte 12 d’agost

Festa dels Jubilats i Pensionistes

12:00 h Missa solemne

14:00h Dinar per als Jubilitats i Pensionistes

19:00 h Partida de Pilota (finals)

Diumenge 13 d’agost

14:30 h Dinar per a totes les persones que han col.laborat al Festival de dojous.

23:00 h Projecció de la pel.lícula Harry Potter y el Cáliz de Fuego a la Plaça de l’Església.

D’aquests actes no us informaré perquè demà isc de viatge cap a Extremadura.

Des d’aquella terra, si puc i dispose de mitjans, seguiré escrivint al bloc. En cas contrari, ens tornarem a trobar cap al 18 d’agost.

Bona vesprada.

2 comentaris

El meu poble en festes (i 4)

Avui, dimarts, hem arribat a la fi de les Festes Patronals de Benicolet. És el dia del Santíssim Crist de la Fe.

Els actes que vull destacar són: A les 12:30 h ha tingut lloc la Missa solemne en honor al Santíssim Crist de la Fe. Ha estat concelebrada per cinc sacedots i ha predicat En Joaquim Gandia Espí, rector pàrroc del poble. L’homília ha girat al voltant de la Fe. Ha estat breu i clara. Ha resaltat la importància de la fe per als cristians. I, entre altres coses, ha dit que la fe que ens han llegat els nostres avantpassats ha estat una de les coses millors que ens han pogut donar. A continuació hi ha hagut una mascletà i un refigeri per a tot el poble.

Ara, a les 18:30 h hi haurà un espectacle de teatre al carrer, de Produccions Scura s.l. amb el títol de Balleu, balleu!

A les 21:30 ho tindrà lloc la solemníssima processó en honor al Santíssim Crist de la Fe. Aquesta processó és la que més benicoletanes i benicoletans reuneix de totes les que tenen lloc durant l’any. I el moment més destacat és l’eixida: un cop, la talla del Crist es troba al carrer d’Enmig, s’apaguen tots els llums i s’encenen el que anomenem "xorros" i es forma un arc de foc i llum al llarg de tot el carrer. És digne de veure. La processó acabarà amb un castell de focs d’artifici i, finalment, cap a les 00:30 h actuació de l’orquestra Montecarlo. Amb aquest acte hauran acabat les festes patronals de l’any 2006 de Benicolet.

Durant la resta de la setmana continuaran diversos actes que vénen a ser el que anomenem Setmana Cultural. Demà, si Déu vol, us informaré del que considere més destacat d’aquesta setmana.

Pel que fa als actes d’ahir, es desenvoluparen amb total normalitat. Únicament, destacaré, segons digué el capellà del poble, la poca assistència a la Missa en honor a la Divina Aurora. És cosa comprensible si es té en compte el que representa la fe cristiana per al jovent d’avui dia. Ni entre ni isc. És una opinió. Fins i tot, m’han dit assistents a la missa que el rector es plantejà canviar l’horari de misses. Però crec que això no solucionaria el "problema".

L’actuació de l’orquestra Yucatan estigué molt animada. L’estona en què hi vaig fer un tomb trobí poca gent… cosa, per una altra part, normal si es té en compte que hi ha diverses "cabiles" de les colles de joves del poble. I és en aquests llocs on se sopa i es beu… el preu de l’alcohol en una barra s’ha posat pels núvols.

I, fins ací, la crònica del que ha estat la festa fins a aquestes hores de la vesprada.

Bona vesprada.


2 comentaris