Els Papers de Santa Maria de Nassiu

No es cansen mai. Els nacionalistes són els altres,
però els que es passen tot el sant dia parlant de la nació són ells. No
hi ha mans. No hi ha manera. Ara s’han empescat un nou manifest a favor
del castellà. Molt bé. I què diu aquest manifest? Formalment, que les
llengües són vehicles de comunicació i no pas senyals d’identitat, “com
proclamen els nacionalistes”, i que els “drets individuals” prevalen
sobre els “drets col·lectius”. Liberalitat, sempre, quan els convé. Tot
i que després la intervenció de l’Estat en favor de la llengua més
“liberal” de totes sigui totalitària.

En el fons, però, hi ha la marxa patriòtica habitual.
I proclamen que la llengua castellana és “comuna” i “oficial” a tot “el
territori nacional”, que tots els espanyols tenen el dret a ser educats
en espanyol, que tots els espanyols tenen dret a ser atesos
institucionalment en espanyol i que les retolacions oficials s’han de
fer en espanyol. Els drets, per a ells; els deures, per als altres. La
pàtria, sempre.

La llengua, compañera de la pàtria, ara que
no hi ha imperi. I la preminència del castellà com a única llengua
útil, com a única llengua de present i de futur. Una vegada més, cal
lamentar que catalans presumptament intel·ligents i presumptament
informats siguin capaços de mentir. Siguin capaços de considerar
idiotes els altres amb les mateixes trampes de sempre. Una vegada més,
cal lamentar que algú es cregui obligat a justificar-se des de
Catalunya.