Ací teniu uns quants articles de la premsa escrita sobre qüestions d’actualitat. Desitge que, si els desconeixíeu, us facen el pes.

Passa-ho!

PLEGA ZAPLANA, QUIN DISGUST!!!

Iu Forn

Quins són els valors dels valencians? (LEVANTE-EMV), de XIMO LÓPEZ

Zaplana, epígono del duque de Lerma (LEVANTE-EMV), de José Luis Pitarch

PREVARICACIÓ LINGÜÍSTICA (LEVANTE-EMV), de Rafael Ramos

i dues cartes al director:

Passa-ho!

PLEGA ZAPLANA, QUIN DISGUST!!!

Iu Forn

Sempre se’n van
els millors. La duresa de la política s’acarnissa ara amb aquest gran lluitador
per la democràcia i per les llibertats, a qui els sindicats deuen tant. Sí,
perquè mentre va ser ministre de Treball, l’Eduardo va rebre’ls molt. Sovint
rebia la UGT, sí,
però passarà a la història pel seu interès a rebre comissions. És que veia
comissions i li queien unes llàgrimes com gambes de Palamós.

Però ja se sap,
aquest és un món farcit de gent dolenta i plena d’enveja, dedicada a fer
brometes de l’estil: “Quant val aquest terreny? Res, baratet, te’l deixo
per un milió de Zaplanes”. Que trist, de veritat, deixar caure insídies
com aquesta contra un ideòleg com ell, autor d’algunes de les més celebrades
aportacions teòriques al pensament occidental. Les seves conferències i els
seus articles són referents en prestigioses universitats de tot el món com la Terrain to Construc de
Torremolinos. Però, per sort, el seu talent també queda en projectes
emblemàtics com Terra Mítica, exemple per als joves emprenedors. Del no res va
brollar un dels forats econòmics i judicials més importants del sud d’Europa en
molts anys.

Més gent com ell
fa falta a la política, coi. Ens deixa un treballador de la política que ha
vingut a servir i no a servir-se. Un home tan qualificat que és requalificat.
Un home que amb el seu esforç i només amb l’humil sou de polític va aconseguir
comprar-se l’any 2002 un pis a Madrid pel qual va pagar 270 milions de
pessetes. Com? Doncs retallant despeses per aquí i per allà. Que si aprofitant
molt les sabates, que si tallant-se el cabell a casa, que si tocava dinar fora
de casa, demanava menú…

Ara,
que jo per qui m’alegro és per Telefónica, exemple d’empresa líder en
aportacions puntuals i reversibles de recursos Peperos… ara Pizarro va cap
allà, ara Zaplana ve cap aquí, i que ara fitxa com a delegat per a Europa un
crac de contrastat currículum en el món de les telecomunicacions.

AVUI, 30 d’abril de 2008.

Quins són els valors dels valencians?

XIMO LÓPEZ*

La primera vegada que vaig menjar paella a la Safor vaig comprovar que li
posaven unes pilotetes en companyia de la carn i de les verdures que porta
qualsevol paella feta com Déu mana. Estaven bones, s´ha de reconéixer, però
vaig considerar-ho una intolerable agressió al nostre plat nacional, de la
mateixa manera que sempre he pensat una perversió de la nostra autèntica
identitat que hi haja pobles on no es planten falles, on no es venera la Geperudeta i on es juga
a raspall en comptes de jugar a escala i corda que és, com tot el món sap, una
modalitat clarament superior del joc de pilota. Per tot això, la proposta del
conseller Rafael Blasco d´obligar els immigrants a assumir els «nostres
costums, principis i valors» m´ha semblat una gran idea que posarà fre d´una
vegada per totes a la decadència, la perversió i l´efeminament de la nostra
essència pàtria, del nostre esperit nacional, del nostre Volksgeist, com deien
els antics alemanys.
Els costums i valors dels valencians són, com tothom sap, universalment
reconeguts, únics, indubtables i inqüestionables: fem falles i tirem coets,
mengem arròs cada dia, anem sempre vestits de saragüells i les nostres dones
són, sense excepció, boniques, dolces, ensucrades i van sempre abillades amb
pintes i mantellina. Som gent alegre, però al mateix temps catòlica, apostòlica
i romana. Tenim una llengua diferent a qualsevol altra (i que, òbviament, no té
res a veure amb el català) i votem al PP perquè és l´únic partit que defensa lo
nostre.
Des d´aquestes línies voldria oferir al conseller Blasco la meua ajuda en la
seua croada per integrar la immigració: puc explicar als nouvinguts que l´arròs
de la paella no s´ha de sofregir, sinó que es posa quan el caldo està bullint
(supose que també es farà així a la
Ribera, on va nàixer el conseller, i que no posaran pilotetes
de carn). També podria acompanyar-los a missa a la Mare de Déu dels Desemparats
(o és més miraculosa la del Lluch, patrona d´Alzira? O la de la Salut d´Algemesí? O la del
Remei d´Alacant? O la del Lledó de Castelló?) I lògicament, com que sóc del
Bloc, estic perfectament capacitat per ensenyar-los a parlar l´autèntic
valencià: l´apitxat. Amb tot això, en pocs anys, haurem aconseguit que els
pobres morets obliden eixa llengua incomprensible i eixa cultura antiquada i,
si tenim la sort que la ciència avança al mateix ritme que nosaltres,
aconseguirem que la
Seguretat Social cobrisca les operacions d´emblanquinament de
la pell de tots els negrets, i així ningú notarà que no són d´autèntica raça
valenciana.
Moltes gràcies, conseller Blasco, per la seua genial idea. Moltes gràcies per
rescatar el nostre poble de la seua perdició. Moltes gràcies per obligar els
immigrants a parlar valencià, eixa llengua que tan assíduament parla vosté i
els membres del seu partit. Moltes gràcies per enrolar-nos en la defensa
d´eixos valors, d´eixos costums i d´eixos principis que, faltaria més!, són
compartits per totes i cadascuna de les prop de 5 milions d´ànimes que vivim
ací.
Moltes gràcies, senyor Blasco, per parlar clar, per recordar-nos què és el PP,
què pensa, què defensa i quin és el seu model social i polític. Moltes gràcies
per la sinceritat. Em permetrà que jo, que sóc nacionalista valencià i, per
tant, una persona molt preocupada per la nostra cultura i la nostra identitat,
també siga sincer: sent molta més proximitat, afinitat i simpatia pels
centenars de famílies musulmanes amb qui vaig compartir la Trobada d´Escoles en
Valencià el cap de setmana passat que amb qualsevol dels membres del govern del
qual vosté forma part, encara que juguen a pilota, que mengen paella, que
siguen fallers i encara que el vostre president compartisca amb mi un cognom.
Un cognom, això sí, 100% valencià.

*Secretari comarcal del Bloc-València.

Zaplana, epígono del duque de Lerma (LEVANTE-EMV)

JOSÉ LUIS PITARCH*

Decía Pierre Mendès-France, ex primer ministro galo, bestia
negra de la extrema derecha de allá, que «España es una dictadura mitigada por
la corrupción». Se refería, obviously, a la España de Franco. Mas, por desgracia o
esperpento, persisten hoy influyentes rasgos de aquélla, consecuencia de una
transacción -llamada transición y convenientemente mitificada- en que los
demócratas se vieron coaccionados por los franquistas a aceptar unos trágalas
inconcebibles en cualquier otro país de Europa. No me extenderé en esta
cuestión, sólo marco al tema del presente artículo. Mas conviene traer a
mientes que España es el único país de las dos Europas -la ex comunista y la
liberal capitalista-donde se ha dado la absoluta impunidad del fascismo. Con lo
que, dicho sin exhaustividad, nuestros combatientes antifascistas maquis siguen
sin ser rehabilitados, cuando en toda Europa son hé-roes, con medallas, grados
castrenses, pensiones; los militares señalados como demócratas en los tiempos
difíciles continuamos padeciendo discriminación, con nuestras carreras
profesionales sin restituir aunque sólo fuera honoríficamente (mientras
condenados por la rebelión del 23-F han recibido recompensas, incluido el oficial
de la Guardia Civil
que pegó a Gutiérrez Mellado, V. R. R., que nos lo ponen en la tele cada año);
o Franco cabalga en la capitanía general valenciana, y su escudo preside la
puerta principal de la misma, pero el noble, honrado, católico, gran militar
valenciano Vicente Rojo Lluch no tiene ni una calle en Valencia. ¡Hermosa
reconciliación! En fin, por no hablar de Fraga, mantenido de prócer magnífico,
mientras sus manos aún rezuman sangre por suscribir solidariamente, desde el
Consejo de Ministros, fusilamientos infames tras juicios aberrantes precedidos
de torturas.
Éste es el caldo de fondo o background donde se cuecen todos los zaplanas,
fabras, y hasta jueces manguis como Urquía, o torquemadas como Ferrín Calamita
y la jueza Alabau, de Dénia. Mucho pípol siente, cree, conoce, que las cosas
han cambiado poco, los últimos treinta años, en la cosa del dinero público, las
influencias y colusiones, las conexiones entre cargos de la Administración y
numerosas empresas privadas, unos y otras especialistas en el piglia-tutto. Y
perciben el fichaje del señor Zaplana por Telefónica co-mo un episodio más de
la serie. Si ustedes pinchan en Google la voz Zaplana, encuentran su famosa
conversación de 11-2-90, intervenida por la Policía (caso Naseiro), con el concejal del PP de
Valencia Salvador Palop, q.e.p.d. -reproducida por el libro de Akal Zaplana, el
brazo incorrupto del PP, cuyo editor me invitó a presentarlo en Valencia, el
pasado 28 de febrero-, conversa que huele a Código Penal por varias partes.
Si miran sus fotos, ven su reloj de 18.000 euros, de los que tiene varios. Si
están un poco al día, conocen su compra de propiedades, como el piso de
seiscientos metros cuadrados en el centro de Madrid, con hipoteca mensual de
kilo y medio, o así, de las antiguas pelas. Si tienen memoria o miran la
hemeroteca, leerán la trama de Terra Mítica, lo de los contratos B con Julio
Iglesias, etc, etc, etc. ¡Viva la presunción de inocencia! Pero también hay
presunciones de pura lógica, razón, o simple análisis de los datos.
En fin, el personal se pregunta qué cosas sabe y favores le deben (y le temen,
como al tiburón Emilio Romero) acá y acullá para que se vaya de rositas, y sin
saber idiomas, de hombre de Telefónica en Europa, con diez veces más sueldo que
de diputado, que no tienen poco. (Y lo más friky de todo es que Zaplana empezó
de cero, soñando con un Opel Vectra, sic). Y a muchos nos preocupa hondamente
la corrupción de la moral ciudadana y la dignidad colectiva que implican estos
neoepisodios nacionales, pues luego van y votan por mayoría absoluta a Fabra,
el de la docena de jueces y fiscales. Es como decir: yo haría lo mismo si
pudiese, qué tío/a más listo/a. Claro que quien más le aplaude en su partido
(al cual perjudicaba ya demasiado) es doña Desesperanza de Madrid y el AVE por
Guadalajara. Alarma constatar la vigencia, en nuestra España democrática, de
aquel adagio: la más vieja institución de la Historia no es la
prostitución, sino la impunidad.
*Delegado en Valencia de la
Asociación pro derechos humanos de España.

PREVARICACIÓ LINGÜÍSTICA (LEVANTE-EMV)

RAFAEL RAMOS Qualsevol dia veurem algun alt càrrec del Partit Popular
entrar en presó per prevaricació lingüística. La conselleria ha publicat una
nova convocatòria d´oposicions per a professorat d´Ensenyament Secundari en què
passa olímpicament de l´ordenament legal vigent en matèria lingüística. Setze
(16!) són ja les sentències i els pronunciaments del Tribunal Superior de
Justícia, del Suprem i del Constitucional contra la política lingüística del
Govern de Camps. Setze sentències en les quals els jutges han dit que sí, que
«valencià» i «català» són jurídicament la mateixa cosa.
Contra el criteri de les universitats de tot el món, de l´Acadèmia Valenciana
de la Llengua
que ells mateixos van crear, dels tribunals, el Govern de Camps continua negant
la unitat de l´idioma i la validesa dels certificats de llengua expedits per
les diverses administracions, inclosa la Llicenciatura en
Filologia Catalana que s´imparteix a les universitats d´Alacant i de València.
Què passaria si el Govern autonòmic extremeny -posem per cas- gosara afirmar
que l´extremeny és un idioma diferent del castellà, i decidira unilateralment
que la Llicenciatura
en Filologia Espanyola no acredita el coneixement de l´extremeny? Hi hauria un
clamor de peticions de dimissió, se´ls consideraria justament «enemigos del
idioma», gent perillosa que atempta «contra el futuro de una lengua universal
hablada por 400 millones de personas en todo el mundo».
Si aquest hipotètic govern estrafolari insistira per aquest camí, i es dedicara
a discriminar per aquest motiu els opositors, es trobaria amb els recursos
presentats pels interessats, als quals s´afegirien, probablement, les
universitats públiques i les entitats cíviques. De manera que els tribunals
acabarien donant la raó a qui la té, i el govern en qüestió hauria d´acatar i
aplicar les sentències o enfrontar-se a més d´un plet per prevaricació.
El Govern extremeny, evidentment, no faria això. I els valencians no som ni
millor ni pitjor que els extremenys. Però ningú no ho diria: cada vegada que el
PP fica cullerada en les equivalències dels títols, és un colp baix als milers
de valencians que treballen en l´ensenyament públic a Catalunya i les Balears
gràcies al fet objectiu que compartim un idioma. Cada volta que el PP enarbora
el fantasma anticatalanista, és un insult a la intel·ligència i una amenaça per
al futur del valencià.
Els consellers i els directors generals del PP només accepten
els manaments dels jutges quan els són favorables. En lloc d´acatar les
resolucions judicials i els dictàmens acadèmics, com haurien de fer, en
l´exercici dels seus càrrecs, se´n burlen. Saben que actuen contra les normes
de l´estat de dret, que perjudiquen els ciutadans, que perdran el plet, però no
els importa: com que les despeses les pagarem els contribuents… No és això
prevaricació? No ha arribat l´hora que els tribunals els imposen un càstig
exemplar?

*Secretari de Política Lingüística del Bloc