Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
SANT VICENT FERRER, PATRÓ DE L’ANTIC REGNE DE VALÈNCIA
Vicent Ferrer naix a la ciutat de València un 23 de gener de 1350. Fou fill de Guillem Ferrer, notari, i de Constança Miquel, una muller de Girona. L’any 1367 inicia la seua vida vinculada al convent de Sant Doménec de València. I estudiarà a les ciutats de Barcelona, Lleida i Tolosa.
Fou prior de la comunitat de 1379 a 1380, però aquest fet no serà el que li donarà la transcendència històrica sinó el de ser àrbitre, conseller, escriptor i predicador durant tota la seua vida.
Destaquem tres fets que protagonitzà: el suport que li donà al cismàtic papa Luna, Benet XIII; la participació en el Compromís de Casp; i l’apostolat i l’evangelització que dugué a cap per tota l’Europa occidental.
Dels seus escrits cal destacar De moderno schismate i De vita spirituali. Però si hi ha alguna cosa que li donà fama, i molta, foren els seus sermons. Dotat per a l’oratòria, amb paraula persuasiva, atractiva i didàctiva. La seua espiritualitat és profundament apostòlica i cristocèntrica.
Pel que fa a la iconografia, tenim molta varietat. Però destaquen dues grans opcions: una en què apareix com un àngel de l’Apocalipsi i predicador del darrer judici. En aquest el vorem amb ales, una trompeta a les mans, una flama sobre el front, etc. I l’altra en què se’l representa amb el seu dit índex dreçat i un llibre a la mà esquerra, i la llegenda: “Timete Deum et date illi honorem”. Aquesta és la més habitual a les terres valencianes.
El testimoniatge d’haver en la “sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutur” serví en el procés de canonització per part de moltes persones.
Però si hi ha alguna cosa, a més de totes les esmentades abans, per què es caracteritza Sant Vicent Ferrer és l’acció miraculosa. Durant el procés de canonització, hi hagueren molts testimonis que incrementaren encara més, si cap, aquesta reputació. Avui, per la ciutat de València, es munten uns 14 altars, on xiquets i xiquetes representen miracles atribuïts al sant. Els presideix una imatge del sant. I el més antic és el que es col.loca vora el Pouet de Sant Vicent. Data de 1561.
PD: Per redactar aquest apunt m’he servit del llibre de Roger Costa Solé, El Gran Llibre dels Sants, Ara llibres
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El pare, nascut a un poble de Castelló, es deia Vicens. Un oncle aragonés, Tiet Vicente, tenia com a patró San Vicente español, potser per a diferenciar-lo del Sant que predicà sempre en valencià. Ara, ben pensat, Vicent Ferrer s’hagués pogut estalviar intervenir a Casp… Bon dia!
a Nàpols també molta devoció a Sant Vincenzo Ferrero, com en diuen ells.
Sant Vicent pot ser siga un dels valencians més universals que hi ha hagut mai.
Tot i això sempre me’l mire amb recel, que va ser ell qui llevà el patronatge del País a Sant Jordi.
( Per cert, sabries dir-me des de quin segle és patró valencià?)
Felicitats als vicents (partals, p. ex) !!!
Vaig a escoltar el Romanç de Sant Vicent que canta Pep Botifarra…
Bon dia… a tots dos. I miraré d’esbrinar des del moment en què fou declarat patró. Evidentment, clar que s’haguera pogut estalviar intervenir a Casp, millor ens hauria anat.
Felicitats a totes les Vicentes i tots els Vicents.
Com ja et vaig dir, a Lorca també hi ha una estatua de Sant Vicent. Està en un cantó en el centre de la població sobre una columna miliaria romana de la Via Augusta. I tinc fotos per si les necessites.
Enric