ALGO HEMOS HECHO MAL

LLUÍS FORNÉS

Algo hemos hecho mal», diu Alfonso Goñi, (Levante-EMV, 19-03-08) referint-se
a l´èxit de Zapatero front a l´èxit autonòmic del PP de Francesc Camps. Qué
hauran fet malament els socialistes valencians? I Esquerra Unida et alii?
L´autor reflexiona i troba punts clau en el comportament de la societat
valenciana que són dignes de tindre´s en compte, sobretot en uns moments en els
quals encara recordem la reflexió d´una militant d´esquerres que en les
passades eleccions autonòmiques va gosar dir davant de diversos mitjans de
comunicació que «el poble era immadur i que no entenia la coherència del seu
missatge, i per això no els votava». Ja veus! Els dipositaris històrics de
l´essència del mètode científic que s´anomena (o almenys així s´anomenava in
illo tempore) anàlisi objectiva de la realitat consideren que l´equivocat és el
poble, i Ells, els que tenen la
Raó.
Goñi, en canvi, té clar que: «Si algo se observa en nuestra Comunitat
Valenciana es una fractura entre las élites intelectuales y la opinión pública,
entre el mundo de la cultura y los sectores populares, y eso a la larga pasa
factura. No entiendo cómo se pretende ser referencia de la gente cuando uno se
sitúa tan lejos de sus intereses cotidianos y tan ajeno a las prácticas que
tienen que ver con ellos. La sintonía que se evidencia en España no existe en
nuestra comunidad».
No, no existix. I ara, a més, el partit socialista no pot oblidar que ha tingut
un bon grapat de vots prestats, que difícilment tornarà a aconseguir en una
altra ocasió, si no dóna als prestataris les satisfaccions que esperaven en
prestar-los el vot. I difícilment ho podrà fer.
Els del PP, els milers de vots prestats en estes eleccions, li´ls va aportar la
intervenció de González Pons en el debate a siete de TVE, amb dos frases, breus
i contundents, en rèplica a Agustí Cerdà d´Esquerra Republicana de Catalunya.
(Com s´avenen de bé ERC i el PP!) La primera: «Eso de los Países Catalanes que
usted dice no es más que pasado y no merece la pena hablar de ello». Als pocs
dies, ERC baixava de 8 diputats a 3 i el valencianisme tricolor -el plus actual
del PP-, encara balla amb un peu. I la frase més clara, punyent i definitiva:
«Mientras el PP mande, el catalán no entrará en la Comunitat Valenciana».
I els vots propis, i els prestats, besant estan encara els peus de González
Pons. Pero, paren atenció: això dit en uns moments en els quals les formes del
català oriental cada dia són més presents en l´estàndar valencià que impulsa la
conselleria i són les senyores del prime time de la TVV: el vidu, la vídua, el
nuvi, la núvia, li he encomanat una malaltia, etc. (ERC encantada. I servidor,
també).
La llengua no formava part explícita dels programes de la major part dels
partits, pero que no s´enganye ningú: una bona part de l´èxit de CiU, amb deu
cobdiciats diputats actualment, es deu a la llengua, a un projecte sòlid de
llengua i nació que es va bastir a Barcelona fa més d´un segle (qui sembra
cull). I bona part de l´èxit del PP ara a Valéncia també es deu a la llengua, a
un prestigiós projecte de llengua i nació regalat (ai, que dolç el verí que em
donares) que va començar a enlairar l´esquerra en els anys de la transició i
que ara -fracassat, en estat de coma pero viu encara i ple de prestigi-, li ve
com l´anell al dit al PP. (Que bonica la sintonia entre la dreta catalana i
l´esquerra del País Valencià!).
Vista la incapacitat de l´esquerra valenciana per a analitzar la realitat,
acceptar sense pal.liatius el fracàs, fer autocrítica i refundar-se totalment i
absoluta, no seria gens estrany que l´anell, que ara els ve tan bé al dit a
alguns líders del PP, es convertira en poder valencià per in saecula
saeculorum, i a no tardar massa, en corona per a regnar al Regne gran també,
tan aclamats, i aclaparats, per l´èxit estan. I l´esquerra valenciana…? Bé,
gràcies: Tota plena de prestigi. Enverinat.

Parque temático C. Valenciana

La gestión en asistencia social, educación y sanidad pública son
claros ejemplos de la política de nuestra administración autónoma. No se
dedican fondos y no se cubren los puestos de trabajo necesarios. Por ejemplo,
yo como muchos profesores valencianos inundamos las aulas de Cataluña o
Baleares. Lo que más me maravilla es lo que muchos de mis conciudadanos piensan
y perciben de nuestra realidad social: «que no ves que nos traen todos los
grandes eventos, y que Valencia es la envidia de Europa, que viene la Formula 1, la America´s Cup, que tenemos
la Ciudad de
las Ciencias, el Bioparc, campeonato de acrobacias aéreas, la Ciudad del Cine?».
Muy bien, sí, dinero público y gestión y beneficios privados. Yo les digo si lo
que nos interesa de verdad es tener plaza para un hijo en un colegio publico
cercano, si no estaría mal esperar menos para una resonancia magnética, si
estaría bien conseguir ágilmente mecanismos de asistencia social o un mejor
trasporte público.
Los políticos que gobiernan en nuestra Comunitat no son políticos, son
empresarios, y poco a poco van minando el sector publico y condiciéndonos hacia
el privado. El escaparate está bien vendido: obras faraónicas y grandes
eventos, o de otra manera, pan y circo.-Maximilian Pérez. Valencia.

Manipulación

En las notícias de Canal 9 de las 14 h del sábado 8 de marzo se emitió
el video con las declaraciones de Alicia Carrasco, pero cortándolo justo cuando
iba a decir eso de que la familia no queria que se manipulase la muerte de su
padre. En el canal de la TDT LP
(Las Provincias), uno de los que ha asignado el gobierno autonómico del PP en la Comunitat Valenciana,
aún se superó en la manipulación.
En el informativo de las 20 h emitieron el vídeo de Alicia Carrasco, cortándolo
justo en el mismo punto, pero empalmándolo con el final, cuando dice eso de que
son unos cobardes e hijos de puta. Así respeta y trata el PP a las
víctimas.-José Requení. Valencia.