Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 de febrer de 2008
1 comentari

24 de febrer, SANT SERGI màrtir

Avui, 24 de febrer, l’Església celebra la festivitat de sant Sergi, màrtir. Aquest post va dedicat a mossén Carrasca i un familiar meu amb el mateix nom.

De probable origen etrusc, el nom Sergi originà el romà Sergius, d’incert significat, encara que sol traduir-se com a guardià. El poeta Virgili el fa procedir del nom guerrer troià Sergistus. Va ser també el nom d’una família romana d’origen etrusc, un membre pricipal dels quals va ser Lucius Sergius Catilina, a qui Ciceró dedicà les seues feroces Catilinàries. En ser també un nom molt utiltzat per l’Església oriental, s’ha pretés considerar-lo, encara que erròniament, com a rus.

Sant Sergi màrtir, sacrificat a Cesàrea l’any 304. Conten els seus cronistes que se celebra en aquesta ciutat una festa d’acció de gràcies als déus per la feliç arribada del prefecte Saprici, que duia l’ordre de l’emperardor Dioclecià de posar en marxa la gran persecució dels cristians, publicant el respectiu decret. En meitat de la celebració, avançà Sergi entre la multitud, es presentà davant el prefecte i el desafià dient-li que els seus déus serien incaços de mantenir-se en peu quan ell invocara el seu Déu contra ells. Invocà Sergi el nom de Jesús contra els
ídols, i aquests caigueren dels seus pedestals fets pedaços. El poble, enfurit, demanà venjança i el prefecte ordenà torturar-lo amb tots els
turments. Però com aquests no li feien res, acabaren decapitant-lo. A
continuació el trossejaren a la plaça pública. La festa d’aquest sant se
celebra el 24 de febrer.


El 7 d’octubre se celebra aquesta onomàstica por commemorar-se els Sants Sergi i Bacus,
oficials de les tropes romanes, que sofriren martiri l’any 303. El 8 de
setembre se celebra Sant Sergi I, (m. 701), elegit a la seu pontifícia a la mort de Conon, (687) amb el suport de l’aristocràcia militar, l’alt clergat i l’exarca de Ravena. Posà després fi al cisma d’Aquilea, s’interessà per l’esforç missional dels reis francs i per l’Església d’Anglaterra.
Durant el seu regnat s’introduí l’Agnus Dei en la litúrgia de la missa.
El 25 de setembre se celebra Sant Sergi de Rádonezh, monjo
(1314-1392), un dels sants més populares de Rússia. De família noble, es
retirà a un bosc en el centre de Rússia, on reuní molts deixebles. Es va dedicar a ensenyar els camperols a conrear millor la terra, aconseguí la
reconciliació dels prínceps (inclús el gran príncep Dimitri Donskói li
confià algunes complexes negociacions) i fundà monestirs.


Hi ha hagut
tres Sergis més al papat : Sergi II (m. 847), que hagué de suportar
una incursió dels sarraïns a Roma. Sergi III (m. 911), que lluità contra
l’heretgia de Foci, i Sergi IV (m 1012), que es va distingir per la seua caritat.
Altres Sergis célebres foren Sergi Alejandrovich, gran duc rus
(1857-1905). Sergi II de Constantinoble, patriarca de Moscú (1867-1944).
Sergi de Tarragona (519-546), arquebisbe. Sergi Orata (siglo I), enginyer
romà, inventor del sistema de calefacció anomenat hipocaust. Gran nom, el
de Sergi, abundant en sants al cel i celebritats a la tierra. Felicitats!

PD: A continuació teniu una altra visió de la santedat de Sergi. L’he vista per la xarxa igual que el text que acompanya el post. La meua tasca ha estat picar-lo i fer-ne la traducció.

Como muestra de pareja de santos gay, quiero
compartir con vosotros la historia de San Sergio y San Baco, unos de los
primeros mártires del cristianismo -cuya onomástica se celebra el siete de
octubre-.




Sergio era primicerius -comandante- de la escuela de los gentiles y amigo del
emperador Maximiano de Constantinopla, quien lo adoraba como militar y como
amigo. Baco era el secundarius de la escuela de los gentiles, que también se
sentía unido a Sergio religiosa y personalmente. Ambos eran excelentes soldados
y se batían denodadamente para derrotar al enemigo.




Pero la envidia de quienes habían sido llevados a la escuela y que veían cómo
Sergio y Baco eran recibidos en las cámaras imperiales, hizo que los acusaran
de cristianos ante el emperador. Cuando éste lo oyó se negó a creerlo pero
quiso ponerlos a prueba invitándolos a oficiar un sacrificio.




Cuando Sergio y Baco declinaron tal invitación alegando
problemas de conciencia, el emperador ordenó que les cortaran los cinturones,
les quitaran toda la vestimenta militar y les vistieran con ropas femeninas.
Despúes los hizo desfilar, cruzando la ciudad hasta el palacio, con pesadas
cadenas al cuello.


Pero cuando llegaron a la plaza del mercado, según la fe cristiana, los santos
oraron al unísono: “Renunciando a la impiedad y las pasiones mundanas,
despojándonos del hombre viejo, desnudos en nuestra fe nos regocijamos en ti,
Señor, porque nos has vestido con ropa de la salvación y nos has cubierto con
el manto de la rectitud; como novias nos has vestido con hábitos de mujer y nos
has unido el uno al otro para ti.”


Baco fue golpeado hasta la muerte. A Sergio se le obligó a correr dieciocho
millas con calzados que tenían clavos hacia adentro. Luego fue decapitado.
Muchos años más tarde llegaría la fama y la santidad; parte de las reliquias de
ambos fueron trasladadas a Venecia, donde se les llegó a considerar como
patronos de la antigua catedral.


Durante la Edad Media,
la relación de Sergio y Baco se ocultó como una unión de compasión, quitándole
la verdadera naturaleza de sus relaciones homosexuales. En la actualidad, poco
se conoce de esta pareja de santos.


Otro día seguiré la saga de santos imprescindibles con la historia de amor
entre las Santas Felicidad y Perpetua -siete de marzo-, que es, cuanto menos,
tan emocionante y sorprendente como la de San Sergio y San Baco.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.