Si ahir ens planyiem de la censura imposada per Ruiz Gallardón a l’obra de Pepe Rubianes, avui ens em de felicitar, i sobretot agrair la valentia de l’autor, per la propera estrena de l’obra a l’auditori de CCOO a Madrid.
No és poca cosa el que estava en joc, i tampoc no era fàcil la decisió sobre què fer. I en aquest sentit, Pepe ha triat l’opció més digna: seguir endavant.
El que és increible és que uns individus impresentables com en Jimenez Losantos i companyia portin tant de temps dient les bestieses que diuen, quan no mentides pures i dures, amb la sola finalitat de dinamitar la convivència, i que no hi hagi forma de fer-los callar (o posar-li plets i que la justicia el castigui). El terrorisme verbal de J-L si que és amb-sense aturador, tot i que tinc l’esperança que la justicia l’acabarà fent callar (llàstima que la meva confiança en el sistema judicial espanyol està sota mínims).
En qualssevol cas, avui és un bon dia per a congratular-se de la decisió presa per CCOO i Pepe Rubianes. I la setmana vinent, veurem com segueix la situació, però potser fóra hora que des de Catalunya és comences a actuar amb decisió contra aquest tipus de feixisme subliminal, que al senyors PP-Mundo-Santos els va tan bé i que acabarà malament de ben segur. Perquè, algú pot pensar que de seguir així aquesta dinàmica, això pot acabar mínimament bé? És que ningú no ha estudiat història?, És que ni tan sols a casa s’han escoltat les històries familiars de la guerra del 36, o de l’alemanya nazi? Que potser ens pensem que això no pot tornar a succeir? Però com es pot fer reflexionar algú que només té odi a les entranyes i que es creu un il·luminat per la gracia de Déu?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!