Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

27 d'agost de 2007
0 comentaris

PER TERRES D?AL-ANDALUS (ESTIU DEL 2007) (i 3)

Matí del 21 d?agost. Abans de fer
camí cap a Xerés de la Frontera (on havíem de passar els dos dies que ens
quedaven de la visita turística), anàrem a visitar dues esglésies: la més
destacada era la d?OMNIUM SANTORUM (així amb el nom en llatí), és a dir la de
Tots els Sants. Fou una llàstima que no poguérem veure-la per dins. Tot el mes d?agost
romandrà tancada per restauració. Almenys la Junta d?Andalusia inverteix els
diners ben invertits.

Un cop acabada la visita i carregades
les maletes al Toyota Corolla, férem cap a Xerés de la Frontera. Allí ens
hostatjàrem a l?hotel BARCELÓ JEREZ (edifici que havia estat un convent i el
menjador ?restaurant EL BOCADO- n’era l?antiga capella). Deixàrem els
bàrtuls a l?habitació 112. I poguérem veure aqueix matí l?Alcàsser i la seua
Mesquita, l?Església mudèjar de Sant Donís (patró de la ciutat perquè fou
reconquerida un llunyà 9 d?octubre de fa molts anys), la Catedral. Pel que fa a
la Catedral, hem de dir que és catedral des de l?any 1980. Fou eregida com a
tal pel papa Joan Pau II arran de la insistència dels veïns de la ciutat. Fins
ara ha tingut dos bisbes solament. Des d?ací vull fer una xicoteta crida
perquè, si volem i fem la força que cal, cosa que dubte, l?actual arquebisbat de
València podria ser dividit en tres bisbats. Aquest fet (realitat en segles
passats) podria fer que tinguérem un bisbe (i catedral) molt prop de la Vall d?Albaida,
a Xàtiva, Gandia o Alcoi ?veritat, mossén Esclafamuntanyes?-.

Preguérem un
aperitiu en un bar-restaurant davant de l?Ajuntament ?edifici que és un antic
convent-. Com podeu comprovar la diferència entre el País Valencià i Andalusia
és ?forta?, ací ho tirem tot a terra i fem edificis ?nous?, allí restauren el
que tenen i li donen un altre ús.

La vesprada fou per a descansar un
poquet.
La calor ?apretava?. Després
passejàrem la ciutat: les Cases-Palau, Església de Sant Miquel, Església de
Sant Marc, etc. A la nit, sopàrem al mateix lloc on havíem dinat (de racions),
tot boníssim.

Al dia següent, de matinet, cap a
Cadis. Cal dir que 1.500 anys abans de la nostra era els fenicis fundaren GADIR
i establiren la colònia més antita de l?occident. Grecs i cartaginesos es
disputaren més tard aquest estratègic i ric enclavament. Visitàrem la Catedral,
d?estil barroc, amb elements neoclàssics. Destaca el cadirat del seu cor i el
seu tresor. I a més la seua cripta on, entre d?altres soterraments, hi ha el de
Manuel de Falla i José María Pemán. Poguérem admirar el Museu Catedralici, les
muralles i la platja de la Caleta. En aquest indret i al costat del Balneari,
poguérem entrar i prendre alguna coseta en una penya flamenca.

Anàrem a dinar a El Puerto de Santa
María, ciutat del nostre futbolista Joaquín, on poguérem degustar uns bons
productes de mar frescos. Després férem cap a Sanlúcar de Barrameda. Allí
poguérem admirar per fora l?Església de Santa Maria de la O, del segle XIV, amb
una interessant portada mudèjar, declarada Monument Nacional, el Castell de
Santiago, el Palau dels Infants d?Òrleans i Borbon, avui edifici de
l?Ajuntament. I descobrírem el Palau dels Ducs de Medina Sidonia, del segle XV.
Avui és una hostatgeria. I poguérem prendre unes aigües minerals i uns cafés.
Compràrem uns llibres de Luisa Isabel Álvarez de Toledo (la novel.la La HUELGA), l?actual duquessa de Medina
Sidonia, altrament coneguda com la duquessa roja. I de nou cap a Xerés. Sopàrem
i dormírem molt fresquets.

Al dia següent, 23 d?agost,
emprenguérem el camí de tornada. No poguérem visitar la Cartoixa de Xerés
perquè l?horari no ens va coincidir. Tenim encara, almenys, una visita pendent
en aquella zona.

Com haureu pogut comprovar Huelva es
va quedar per visitar. La raó fou que per passar a Huelva des de Cadis i/o
Xerés calia tornar a Sevilla i bordejar el Parc Natural de Doñana. Vam pensar
que això mereixia una altra visita (i hi inclouríem el sud de Portugal). I això ha
estat tot. Gràcies per la paciència a llegir-me. I sols dir-vos que han estat
2.048 km de porta a porta (de casa, s’entén). Bon dia.

P.S.: Les Germanetes de Betlem, a la Cartoixa de Xerés (a continuació)

El
primer grupo de religiosas de la Familia monástica de Belén,
de la Asunción de la Virgen y San Bruno, popularmente conocidas
como Hermanitas de Belén, entró el pasado 19 de marzo, solemnidad
de San José, en la Cartuja de Santa María de la Defensión,
de Jerez de la Frontera (en la foto). Según un comunicado del Obispado
de Asidonia-Jerez, se abre así una nueva etapa en la historia de
este emblemático monasterio, tras la decisión del Capítulo
General de la Orden de los Cartujos, que, en un acto de generosa disponibilidad
y respondiendo a la llamada del Santo Padre a hacerse presentes
en otros continentes, decidió clausurar la comunidad de Jerez y
trasladar a sus miembros a otros monasterios y nuevas fundaciones
de la Orden. El obispo de la diócesis, monseñor Juan del Río, inició
inmediatamente las gestiones necesarias para que otra congregación
religiosa pudiese continuar la fecunda tarea espiritual y temporal
que durante más de cinco siglos han llevado a cabo los padres cartujos.
El esfuerzo ha dado su fruto, y la Iglesia en Jerez se ve enriquecida
con la presencia de estas ocho monjas, comunidad monástica que
asegura que los muros de Santa María de la Defensión sigan
siendo remanso de paz a través de la alabanza y la contemplación
divinas. Estuvieron acompañadas por la Madre General de la Familia
monástica de Belén, y por la Priora del monasterio Santa María
Reina, de Villanueva de Sigena (Huesca).


Dissabte passat, a la premsa
24.08.2006 | 1.03
A Sense categoria
M’HA CONTESTAT L’ALCALDESSA DE VALÈNCIA
02.01.2007 | 6.45
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.