El dilluns 18 de juny va fer dos anys de la manifestació de la infàmia,
la que convocà el Fòrum de la Família amb el suport de la Conferència
Episcopal i el Partit Popular per a demanar la perpetuació de la
discriminació cap a lesbianes i gais, oposant-se a la igualtat legal
que suposava l´aprovació, uns dies després, del dret al matrimoni per a
les parelles de lesbianes i gais. En el temps que ha passat des
d´aleshores hem demostrat que aquesta llei era molt més que necessària,
era un deute que la democràcia tenia pendent. Com també ho va ser
l´aprovació de la llei d´identitat de gènere, que és un gran pas
endavant pel reconeixement legal de la identitat de les dones i els
homes transsexuals. Però aquests avanços legals no poden ser un
impediment per a estancar-nos en la igualtat social, eixa que ha
d´abastar tots els àmbits de la nostra vida: el familiar, el laboral,
les amistats, el veïnat, l´educatiu…
I
és precisament en aquest últim on hem de fer un esforç major.
Precisament, els mateixos d´aquella manifestació de la infàmia s´han
tornat a manifestar contra la posada en marxa de l´assignatura Educació
per a la ciutadania. Fins i tot amenacen amb objectar sobre la mateixa,
com ja intentaren fer en el cas del matrimoni entre persones del mateix
sexe. Cal recordar, no obstant, que una de les grans estrelles
d´aquesta estratègia, la jutgessa de Dénia Laura Alabau, ha estat
expedientada pel Consell General del Poder Judicial, tant per la seua
negativa a complir la llei com per denunciar una persecució inexistent.
Davant
els intents d´un sector de la societat de tirar enrere aquest projecte,
que suposa un avanç fonamental en la implicació del sistema educatiu en
la creació d´esperit crític i ciutadà alhora que respectuós amb la
diversitat sexual, racial, nacional o religiosa, les persones que
lluitem per fer de la nostra societat un espai cada dia més lliure hem
de fer-nos sentir. El nostre objectiu d´acabar amb la discriminació cap
a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals ha de passar inexorablement
per intervindre de manera clara i visible a l´ensenyament i quina
millor manera de fer-ho que per llei.
Quines són les raons per
les quals a l´escola i a l´institut es parla de la pau, del medi
ambient, de la interculturalitat, de la igualtat de gènere però no de
diversitat sexual? Quines són les raons per les quals lesbianes, gais,
transsexuals i bisexuals hem de ser invisibles a les aules? Per què
s´amaguen les raons de molts casos d´assetjament quan venen motivats
per orientació sexual o identitat de gènere? Per què lesbianes, gais,
transsexuals i bisexuals infants i adolescents hem de continuar patint
el silenci quan no l´insult? Per què lesbianes, gais, transsexuals i
bisexuals hem d´amagar-nos com a pares i mares i ficar als nostres
fills i filles en el nostre armari? Per què el professorat lèsbic, gai,
transsexual i bisexual no pot ser un referent per a mostrar la
diversitat sexual al seu centre?
Respondre amb claredat i
valentia a totes aquestes qüestions i donar-les respostes és una tasca
que tenim pendent i que volem posar damunt la taula. L´excusa del debat
sobre l´assignatura d´Educació per a la ciutadania ha de servir-nos per
a deixar de mirar cap a un altre costat i ubicar dins les nostres
prioritats la reivindicació d´un sistema educatiu que reculla de manera
oberta i sense complexos la realitat de lesbianes, gais, transsexuals i
bisexuals. Les dades que coneixem d´informes realitzats sobre la
situació de les minories sexuals en aquest àmbit no són gens
optimistes. L´escola i l´institut no són llocs segurs per a lesbianes,
gais, transsexuals i bisexuals. Ens sentim contínuament agredits i
continuem tindre por a parlar perquè ningú parla de nosaltres si no és
per a insultar-nos. Conquerir les aules, estar presents en el discurs
que en elles es construeix, obrir-les al coneixement de les
sexualitats, de totes, és fonamental.
La Conselleria
d´Educació sembla que ha decidit tot el contrari, mantindre´ns en la
inexistència, com ho demostra l´esborrany de continguts de
l´assignatura Educació per a la ciutadania, on esborra la nostra
presència respecte a la proposta, ja molt curta, del Ministeri. Davant
aquest nou intent de contribuir a la perpetuació de l´homofòbia i la
transfòbia encoratgem a tothom a lluitar per una educació pública,
laica i de qualitat, una educació que visibilitze la diversitat sexual.
És per això que enguany l´Orgull lèsbic, gai, transsexual i bisexual al
País Valencià ha tingut com a eix central aquesta reivindicació:
després de la igualtat legal, ara, la igualtat a l´educació.
*Secretari d´Organització del Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.
[www.lambdavalencia.org] |