Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Malgrat l´obligat somriure d´autobombo que exhibeixen els dirigents
valencians del PP, malgrat que manifesten una fe cega en la simbiosi
establerta entre els seus culs i les poltrones on seuen, i un llarg
etcètera de malgrats, alguna cosa no els deu quadrar en els càlculs
electorals que es fan quan es troben fora de pantalla. No s´entendria,
si no, el sarau que han muntat a compte de les emissions de TV3 al País
Valencià, que ha provocat una resposta de la ciutadania inimaginable
des del llimb on deuen viure.

Ni s´entendria que s´unflen els censos com si foren rosetes i que
apareguen fantasmes de votants pertot arreu, no per estranyes causes
paranormals, sinó per la llarga mà del caciquisme, la cara dura i el
menyspreu al joc democràtic. En comptes d´agranar la pròpia casa i
dissipar les fundades sospites del personal, el PP prefereix vetar, amb
el concurs de la Junta Electoral, les emissions del documental Ja en
tenim prou en Ajuntaments i -pobra autonomia universitària!- en la
Literària de València. Mal s´ho deuen veure venir quan pretenen impedir
la crítica i la lliure transmissió de les idees. O molta confiança en
la pròpia omnipotència quan el Dia de les Corts Valencianes, en què la
institució commemora el 25 d´abril, Camps es converteix en President de
la fugina per jugar al tennis.
Malgrat prohibicions i entrebancs, Ja en tenim prou és un èxit
incontestable. La seua realització, amb la implicació d´un bon grapat
de col·lectius, ciutadans i artistes, i la seua visió del país és ja un
èxit sense precedents, el final d´una llarga atonia, el principi de la
visibilitat. I ho serà encara més si s´entesten en la censura. Aquests
curtmetratges són, al capdavall, les proves del crim, la sang de la
terra ferida, i ja s´han convertit en crit i consigna. Com aquella rosa
de paper que cantava el poeta i que anava passant de mà en mà per a
disgust de tots els sàtrapes.