Els Papers de Santa Maria de Nassiu

He estat pensant quin títol posar-li
al post d?avui i, finalment, m?he inclinat pel més senzill : Lluís Llach.
Avui fa 40 anys que Lluís Llach pujava a un escenari per tal d?interpretar unes
cançons. Aquesta nit, si no canvia de paréixer, ho farà també per darrera
vegada al seu poble. Nosaltres podrem, des de la distància i gràcies a TV3,
assistir al concert. És un concert de comiat. No diré res més.

Però sí
vull donar-li les gràcies des del poble xicotet on vaig nàixer, visc, passege,
mire les flors del camp i escolte i m?òmplic de les seues cançons.

MOLTES
GRÀCIES, LLUÍS, per tantes hores i dies feliços que ens has fet passar
escoltant la teua música, les teues lletres, per tantes vegades que t?hem pogut
escoltar en viu (Banyeres de Mariola, Oliva, Gandia, Muro d?Alcoi, Xàtiva,
València, Barcelona, Lleida, etc.), per tantes vegades que hem fet servir les
teues músiques i lletres per dir ?Et vull?, « Que tingueu sort »,
etc., per tantes vegades que estàvem tristos i una música teua ens ha tret d?aqueixa
tristor, per tants moments viscuts i compartits amb persones volgudes,
estimades, per tantes coses… MOLTÍSSIMES GRÀCIES.

Si em dius adéu,

vull que el dia sigui net i clar,

que cap ocell

trenqui l’harmonia del seu cant.



Que tinguis sort

i que trobis el que t’ha mancat

en mi.



Si em dius "et vull",

que el sol faci el dia molt més llarg,

i així, robar

temps al temps d’un rellotge aturat.



Que tinguem sort,

que trobem tot el que ens va mancar

ahir.



I així pren tot el fruit que et pugui donar

el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.

Què demà mancarà el fruit de cada pas;

per això, malgrat la boira, cal caminar.



Si véns amb mi,

no demanis un camí planer,

ni estels d’argent,

ni un demà ple de promeses, sols

un poc de sort,

i que la vida ens doni un camí

ben llarg.