Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

27 de gener de 2007
Sense categoria
2 comentaris

Límits de la tolerància

M?ha arribat a les mans un article de Leonardo Boff, que vull compartir amb totes i tots arran del que plou per diversos indrets d?això que algunes i alguns anomenen l?Espanya ?profunda?.

 

Esxtrauré i traduiré alguns fragments. I a vosaltres us correspon fer-ne l?ús adient.

 

« Tot té límits, també la tolerància, ja que no tot val en aquest món. Els profestes d?ahir i d?avui sacrificaren les seues vides perquè aixecaren la veu i tingueren el valor de dir: ?no t?està permés de fer el que fas?. Hi ha situacions en què la tolerància significa complicitat amb el crim, omissió culposa, insensibilitat ètica o comoditat.

 

No podem tenir tolerància amb aquells que tenen el poder d?eradicar la vida humana del Planeta i de destruir gran part de la biosfera. Cal sotmetre?ls a controls severs.

No hem de ser tolerants amb els que assassinen innocents, abusen sexualment dels xiquets, trafiquen amb òrgans humans. Cal aplicar-los durament la llei.

No hem de ser tolerants amb qui esclavitza menors per produir més barat i lucrar-se al mercat mundial. Cal aplicar-los la legislació mundial.

No hem de tolerar els terroristas que en nom de la seua religió o del seu projecte polític cometen crims i matances. Cal detindre?ls i dur-los a judici davant els tribunals.

No hem de tolerar aquells que falsifiquen medicaments que produeixen la mort de persones o instauren polítiques corruptes que dilapiden béns públics. Contra aquests hem de ser especialment durs perquè dilapiden el bé comú.

No hem de tolerar les màfies del tràfic d?armes, de les drogues i de la prostitució que inclouen segrests, tortura i eliminació física de persones. Hi ha càstigs clars.

No hem de tolerar les pràctiques que, en nom de la cultura, tallen les mans als lladres i sotmeten les dones a mutilacions genitals. Contra aquestes pràctiques han de prevaldre els drets humans. »

 

Fins ací els llistat de la intolerància que ens ha de moure en les nostres vides. « De no fer-ho així, afig Boff, no tindrem principis i serem còmplices del mal.

La tolerància il.limitada acaba amb la tolerància, així com la llibertat sense límits condueix a la tirania del més fort. Tant a la llibertat com a la tolerància els cal la protecció de la llei. Si no, tindrem la dictadura d?una única visió del món que nega totes les altres. El resultat és ràbia i desig de venjança, ferment del terrorisme.? ATENCIÓ A AQUESTA DARRERA AFIRMACIÓ DEL TEÒLEG EXPEDIENTAT PEL VATICÀ.

 

Segueix l?article: ? On estan els límits de la tolerància ? En el SOFRIMENT, EN ELS DRETS HUMANS I EN ELS DRETS DE LA NATURA. On es deshumanitza les persones acaba la tolerància. Ningú no té dret a imposar un sofriment injust a un altre ésser.

Els drets estan expressats a la Carta dels Drets Humans de l?ONU, signada per tots els països. Totes les tradicions han d?atendre?s a dits preceptes.

 

I acaba l?autor preguntant-se si cal ser tolerants amb els intolerants. I es contesta així: ? La història ha comprovat que combatre la intolertància amb una altra intolerància condueix a l?espiral de la intolerància. L?actitud pragmàtica cerca establir límits. Si la intolerància implica crim i prejuí evident a d?altres, prima el rigor de la llei i la intolerància ha de ser limitada. Fora d?aquesta restricció legal, val la llibertat. S?ha de confrontar l?intolerant amb la realitat  que tots compartim com a espai vital, dur-lo al diàleg incansable i fer-li pensar en les contradiccions de la seua posició. El millor camí és el de la democràcia sense fi que es proposa incloure a tots i respectar un pacte social comú.?

Fins ací l?article extractat i traduït de Leonardo Boff. Cal que hi reflexionem tothom. Bon dia.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. El pare Llimona ho tenia clar: "Cal ser intolerant amb els intolerants", en qüestions, és clar, que no impliquin criminalitat. Em sembla un bon punt de partida per circular per aquesta vida roïna. Ja veus que dins l’església, en segons quins temes, les veus són múltiples.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.