Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 de novembre de 2020
0 comentaris

Carmen Català Blasco, in memoriam

Hui fa tres anys que ma mare ens va deixar. Quant la trobem a faltar! Ella sempre fent alguna cosa de la casa, netejant sobretot… i no és perquè estiguera brut sinó que sempre havia d’estar fent quelcom. La soteràrrem l’endemà, el 27. He dit més d’una vegada que sols desapareix allò que s’oblida. Ma mare hi és ben present. Us deixe un poema de Carme Cabús:

Són els nostres estius irradiats a tot l’ample
amb figura de temps, i tu i jo al centre, mare,
dels seus rajos lluents. Tots els estius complets
eren entre nosaltres, i els animals, els arbres,
el camp, el que era viu, la lluna enamorada.
Tu espurnaves l’estiu, el sol potent i càlid
per prendre-hi l’energia que havia de bastir-me,
l’impuls per redreçar-me. Com el mateix estiu,
tot en tu era excel·lent, directe, incombustible,
el teu amor punyent, l’amor més imbatible.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.