Acollir és estendre la mà, és somriure, és abraçar.
Acollir és reconéixer-me com a igual i divers i reconéixer l’altre com a igual i divers.
Acollir és posar-me en el seu lloc. Empatia. Caminar plegats.
Acollir és acceptar la resta i no sols a qui pensa com jo o segueix els meus desitjos.
Acollir és caminar per la vida amb el cor i els braços sempre oberts.
Acollir és no jutjar la persona, encara que jo puga tindre un criteri propi sobre les seues idees i conducta i discrepar-ne.
L’acollida és incondicional: es fa no perquè m’agrada, sinó perquè és persona.
Acollir no és paternalisme. S’acull per a col.laborar en el creixement com a persona.
Acollir és una forma d’orientar la vida, d’enfocar les nostres relacions amb la resta.
Acollir és una espècie de talant que es va concretant en cada moment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!