Sense por no hi ha coratge per al canvi (i II)

Fins que no s’ha ordenat parar i ens han obligat a quedar-nos a casa per a salvar la vida dels nostres i la pròpia, vivíem com si no hi haguera un demà, sense temps per a l’important, sempre corrent, sense poder arribar a la meta perquè aquesta seguia allunyant-se. El consum dels països rics, la globalització sense normes que acreixen les desigualtats, la fam, els desplaçats, la contaminació, l’Espanya buidada, la desertificació, etc. Però el coronavirus COVID-19, ho ha canviat tot. Tant la Xina, on s’inicià la pandèmia, com Europa, avui molt afectada, ordenaren aturar-se. Aturar els països, aturar la seua economia fins vore com vèncer el virus, que preveuen que puga matar un 3% de la població mundial, perquè cal fer quelcom per a contenir el contagi fins que s’aconseguisca la vacuna.

Estiguérem de tancament obligat i ja ens adonem que el sistema econòmic fa aigües, que tornarà la crisi econòmica, la desocupació, les dificultats, la ruïna per a massa gent. Altres ni tan sols podran contar-ho. Però també ens està ensenyant aquest virus el que és el distanciament social, la soledat, les  cures, el medi rural protector, el metre i mig, el teletreball, la informació en xarxes, les reunions telemàtiques i la solidaritat entre generacions, ja que, en aquesta ocasió, són més els grans que sofreixen la seua major letalitat front a altres edats.

Ens creguérem déus i sols som homo sàpiens que ens contagiem d’altres animals, com ha passat sempre al llarg de la història. Ara tenim el coneixement i la tecnologia que podria haver-ho evitat, però ens trobà mirant a un altre costat. I jo em pregunte, què s’hauria fet si no tinguérem un telèfon intel.ligent entre les nostres mans? “De nuestros miedos nacen nuestros corajes, y en nuestras dudas viven nuestras certezas. Los sueños anuncian otra realidad posible” diu Eduardo Galeano.

Quant a valldalbaidi

Valldalbaidí, professor de llengua i literatura catalanes (així ho diu el meu títol administratiu) malgrat el que diga el PP, fa molt anys que treballe en aqueixa cosa que uns volen que siga educació i altres ensenyament, i jo ja no sé el que és. 
Aquesta entrada ha esta publicada en ARTICLES, CULTURA, EDUCACIÓ, PERSONAL, POLÍTICA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*