Alarma-dialogant per a cercar remeis
L’alarma de la síndrome del ramat sona perquè aqueixa manera de procedir degenera en una manca de desenvolupament entre totes les dimensions de l’ésser per tal que cresquen en harmonia: la dimensió biològica es redueix al desenvolupament de la força. La dimensió sociocomunitària es redueix a tancar-se en la tribu del ramat; la dimensió ètica no va més enllà d’aconseguir l’èxit per un benestar individualista; la dimensió transcendent està totalment absent; i la dimensió lúdica de la vida es redueix a gaudir sols dels èxits i no del recorregut de les persones que ajuden a aconseguir-ho.
Conclusió-solució de la síndriome del ramat
Les persones que viuen a l’estil del ramat estan immerses en una realitat virtual de miratge com a forma d’evasió per no voler posar-se davant l’espill que els delataria les seues incongruències, en evitar veure’s a si mateixos per tal d’acceptar-se en les seues mancances.
La solució està a orientar cap a la vida comunitària i a col.lectivitats els fins i objectius dels quals procuren l’èxit i les fites socials i humanitaris d’una societat que no siga realitat virtual de “ramat” sinó comunitat real de personatges amb desenvolupament personal en ideals més alts. Reflexiona i parrla amb el teu grup si és virtual o real. Quines altres solucions trobes des del plantejament cristià de la vida?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!