La síndrome del “ramat” (I)

La lupa – veig, veig

Veig, especialment barons madurs que s’agrupen en ramat. Faig servir aquesta paraula no per desprestigiar l’ésser humà baró, sinó perquè aquesta síndrome té molt a veure amb el sentit de masculinitat com a actuació de mascles en grup, forçuts en equip, capaços de superar reptes en massa que reivindiquen el poder de la força i dels atributs més virils. No es consideren masclistes en el tracte vexatori contra les dones, però sí tenen molt clar que són un grup de molt mascles en els seus trets i formes d’expressió. D’ahí això de ramat en sentit gregari o de massa.

Objectius i símptomes

L’objectiu està en la reivindicació del mascle dominant; en la cerca de reconeixement, no per l’intel.lectual o per la  bondat sinó per la masculinitat. És com una reivindicació de la tribu ancestral, del sentit de pertinença visceral i genètica a una raça. Les símptomes es detecten quan entre el ramat es fan preguntes per a contar-se les seues fites i els èxits virils de força. Els agrada exaltar els seus èxits en les metes aconseguides per la força o per superar riscos i dificultats. L’important és contar-ho, fer-ho públic i que molts més se n’assabenten. Per què passa açò, què hi ha darrere?

El problema -pense que

Està en una manca de seguretat i autonomia en la persona com a individu capaç de valer-se i de tenir autoestima davant ell mateix i per ell mateix sense necessitat del ramat. El problema manifesta que s’instaura una dependència del  ramat perquè l’individu se senta acompanyat tant en els èxits com en els errors que s’amaguen i camuflen en el ramat amb el consentiment de la resta de participants.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *