Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Els viatgers arriben a una cruïlla.

-Millor seguir el camí que ja coneixem, encara que siga tan cansat.

-Millor anar per on menys ens vagen a fer mal els peus.

Tots, sense dir paraula, canvien el camí que es creua amb el que ens ha dut fins allí.

El grup està cansat.

-Ha estat el sol del matí, m’ha esgotat.

-A mi ha estat el vent de la vesprada el que m’ha cansat. És difícil caminar amb el vent en contra.

-I a tu, Pelegrí, què ha estat?

-Veure que us quedàveu darrere i podíem seguir plegats.

-Què bonic, Pelegrí! El cant de la cadernera, les cabrioles de l’oronella, la silueta gran de la cigonya, dalt …

-I ací avall, el nostre xicotet cant, les nostres proves per a ser feliços, l’ombra protectora de l’amistat.