A la Mare Terra la fem avortar, els seus dolors causen els nostres tremolors, ja que ella no torna el maltractament que li fem i collim el mal que hi sembrem. Si no respectem els seus drets ens quedarem fins sense Drets Humans, doncs com podrem viure si l’obliguem a mal parir?
Des de la nostra opció de seguir Jesús, volem viure en la senzillesa i accentuar ser sobre tenir, i no acumular ni acaparar la part que toca a la resta. Si “no sols de pa viu l’home”, hem de superar la prova permanent del consum irrefrenable, insaciable. Però quan “sols vivim de pa”, aleshores furtem a la resta la seua part. de pa i la paraula la convertim en estúpida publicitat.
Aprendre la lliçó de lliris i ocells convida a viure amb simplicitat, sense aclaparaments, sense assegurances a tot risc, perquè la vida no es pot engabiar entre barrots d’una equivocada i impossible seguretat. El poc que necessitem per a viure serà resultat i afegiment de posar la vida en la justícia que agermana.
No podem escudar-nos en el dany general i que ja res es pot arreglar. Quant estiga en les nostres mans ho realitzarem. Per a això canviarem de mentalitat: no amos/mestresses, sinó servidors i curadors. Viure amb consciència el senzill i el quotidià, el domèstic i el públic, l’austeritat i el saber usar. I sempre treballar en l’ecologia de la fraternitat entre tots els éssers com avanç dels nous cels i la nova terra que és la VIDA regalada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!