Conservem les obres de Déu (I)

Des de la nostra fe en Déu Bo i Creador considerem la Natura com a Mare i Germana a la vegada. Ens sentim agermanats i vinculats a tots els éssers  -vius o inertes- que poblen el nostre planeta i l’univers immens. Amb tot quant és i existeix compartim una mateixa condició: som criatures -creatures eixides de les mans de l’Únic Ser i Creador, Font i Fons de tot Bé i Do.

Els que ens ensenyaren i predicaren que l’ésser humà és “el rei de la creació” es van equivocar. No som amos ni dominadors sinó una part més entre les innombrables parts d’un TOT total, inabastable, sense mesura possible.

Estar dotats de racionalitat i capacitat de consciència no pot ser per a fer-nos dominadors i molt menys depredadors. Hauria de ser per a saber usar i tenir cura conscientment del que no és nostre, sinó que se’ns ofereix com a préstec res més. No som propietaris que podem dominar, aniquilar i destruir a plaer. Si vam ser dotats de raó és per a crear, millorar i conservar. Si així ho férem arribaríem a ser imatge -difusa- almenys- de Qui ens féu a impulsos d’Amor, ens té cura i protegeix com a la seua obra l’autor.

Ja sabem que el desastre ecològic s’enfonsa de les seues arrels en l’abisme de la gran desigualtat produïda per un injust sistema econòmic mundial que fa del Planeta Terra un festí per a unes minories. Aqueix fals i injust model de producció, de comerç i de mentalitat ens fa creure que els recursos de la Mare Terra els podem malbaratar amb insaciable voracitat en un festí permanent i sense necessitat. Per això, els famolencs i empobrits haurien de ser la primera espècie a protegir.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *