Sóc la dona que camina
–el camí és empolsegat–
amb Jesús que em crida. “Vine,
acompanya’m i fes-me costat”.
Si algun dia el mal s’emporta
l’Estimat molt lluny de mi,
diré: no, la mort no importa,
Rabbuní, Mestre meu, Tu ets aquí.
Mai més no podré abraçar-te,
mai més no et faré un petó!
Però per sempre podrem estimar-te:
ja no pots morir, Senyor.
Tu, Maria de Magdala,
anuncia’m als companys.
El petó fes-lo a la meva mare,
l’abraçada a amics i estranys.
Si de cas no et volen creure
fes-los veure el teu camí:
el que t’ha portat a mi.
Ser l’apòstol dels apòstols
no sé pas si ho podré fer!
Però el Crist avui em tria
i m’envia a mi primer!
Vaig corrents, Jesús, a reveure!,
a anunciar que no ens has deixat,
si de cas ells no em volen creure,
els diré com t’he trobat.
Sóc la dona que camina,
–el camí és empedregat–
vers el Crist que em crida: “Vine,
acompanya’m i fes-me costat”.
Si de cas l’oblit envia
l’Estimat molt lluny d’aquí
Jo diré com la Maria:
No te’n vagis, Senyor: viu en mi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo conec l’autor d’aquest himne, que també en composà la música.
Em sap molt de greu i em sembla molt malament que no es publiqui el seu nom.
Ha desaparegut el meu primer comentari – que estava esperant moderació – i no he rebut cap explicació.
Haig d’afegir que la imatge està retallada per la seva part inferior, de manera que ha desaparegut la firma de l’autor
No acostume a penjar coses si en desconec l’autoria. Té molta raó pel que fa a les observacions fetes. Jo sols m’he limitat a penjar el text i la imatge tal i com m’ha arribat al correu. Gràcies dede tota manera. I si en sap l’autor afija’l…