Jocs i travesses (i II)

L’efecte en les persones és devastador, per a ells i per als que els envolten: família, amics, parents… Tot gira i es desenvolupa en el joc, en la travessa. Els comentaris: “jo controle”, “sé molt de futbol” (per a les travesses esportives)… fan que l’espiral siga cada vegada més tancada i fent que cada vegada siga més impossible d’eixir-ne. Es dilapida tot el que hi ha i el que no es demana prestat o, inclús, es roba.

Per això hi ha una responsabilitat que no és exclusiva de la persona que pateix l’efecte o de la seua família, sinó també de la pròpia societat, que a través dels organismes públics amb què es defineix (Estat, Comunitats Autònomes, Ajuntaments…) han de donar resposta a un problema, que en el fons afecta el bé comú social: la dignitat de les persones. I també el propi teixit social, les entitats socials que ajuden a desintoxicar-se (doncs és una addicció tan tòxica com puga ser les drogues, l’alcohol o el tabac). Ahí tenim Projecte Home, entitat veterana en aquestes arts.

I per a començar a treballar en aquesta línia cal prohibir la publicitat de les cases de travesses, així com limitar els horaris i la seua localització (prop de centres escolars…). L’administració pública té molt a dir sobre açò i nosaltres hem de manifestar-los-ho als nostres representants polítics (per exemple amb actes públics de sensibilització, arreplegada de signatures, campanyes en xarxes socials…) Cal afavorir el joc com a cohesió social. No entrar en el joc de les travesses i guanys monetàries.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *