Hi ha futur per al món rural?

La història, amb el seu passat i present no ens arriba prefabricada, sinó que en tota història humana el protagonisme principal competeix als homes i dones de cada temps.

Per aquesta llei històrica, la qüestió de si el món rural té o no futur esdevé una pregunta adreçada directament a qui l’habiten avui, a qui des de fora d’ell tenen en la seua mà el poder decisori i a qui formem aquesta societat de caràcter marcadament humà.

Assenyalem, en primer lloc, algunes dades determinants.

Els qui prenen decisions més transcendentals sobre el món rural n’estan fora i les seues decisions estan motivades per criteris de rendibilitat econòmica, amb la qual cosa es demostra, bé a les clares, que les persones, la vida, la història, la cultura i els valors del món rural, no interessen.

En una societat competitiva en la qual primen els interessos econòmics no té interés la zona rural que no té capacitat per a convertir-se en font de riquesa competitiva i queda relegada, en la gran part dels casos, a una estructura per a l’oci i per a complement de la qualitat de vida de la societat urbana.

Aquest és avui l’enemic número u del món rural.

En nom d’aquesta travessa de la societat competitiva, l’escola desapareix de la gran part dels nuclis rurals i la indústrias s’instal.la a la ciutat.

L’atractiu de la ciutat, amb les seues múltiples ofertes, va deixant erms els camps, buidant els pobles per a convertir-los en escenari per a vacances i caps de setmana.

Aquest és un fenomen, de moment irreversible, de conseqüències demoledores i que ningú no és capaç de detindre.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *