Cada vegada més augmenta el nombre de pobles que es van quedant sense vida. Se’n van els seus habitants o en queden uns pocs, majors d’edat, que van morint sense relleu.
En el nostre país, es parla de l’Espanya buida o buidada.
Començaren anant-se’n els més emprenedors, joves, solters o matrimonis amb fills xicotets, en cerca de treball o centres educatius per als seus fills. Després persones grans per a estar prop dels seus descendents.
Com ressuscitar uns pobles que es van quedant sense vida? Perquè s’ha posat de moda parlar-ne per polítics i mitjans de comunicació. Però és de témer que es quede en paraules electorals, sense una voluntat ferma d’afrontar el problema.
Pensant en el nostre món rural, hi ha propostes que ja estan circulant:
-Inversions en infraestructures viàries i mitjans públics de transport.
-Consells oberts a tots els municipis de menys de 250 habitants.
-Mancomunitat, entre pobles limítrofes, de pasturatge, vedats de caça i bolets, cura dels boscos, abastiment d’aigües i depuració de les residuals.
-Facilitar l’empadronament de nous residents, nacionals o emigrants, amb o sense papers.
-Ajudes per a la restauració de cases antigues.
-Altres ajudes per a l’edificació d’habitatges nous, ampliant el sòl urbanitzable, si calguera.
-Suport per a cooperatives agropecuàries o de xicotetes indústries.
-Assegurat l’assistència contínua mèdica, d’infermeria i farmacèutica per a totes les poblacions. Amb previsió de cobertura de places, en casos de vacacions o malalties del personal sanitari.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!