-El mar està bonic en els dies de temporal.
-Així és. El mar brau ha de ser el nostre model. Xocar una i altra vegada, contra la roca de les tradicions i la rutina. No per a véncer-les, seran sempre ahí. Però en xocar contra elles ens fan ser gotes voladores, refrescants, lluminoses, belles…
-Però aleshores l’aigua es dispersa, es perd…
-No, aleshores l’aigua, que ha viscut la seua primera vocació al mar i ha estallat en una segona vocació contra la roca, descobreix la seua tercera vocació, la decisiva… rega la terra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!