Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Estimada Agnés: A Sesga, el Racó d’Ademús, dues xiquetes corrien per l’estret carrer de portades plenes de tosques pedres, amb baixes i marrons  teuladetes, casetes baixetes i habitatges de blanques façanes acolorides pels vius geranis. La xicoteta segueix la gran cap al castro celtiber, són Clara i Caterina.

Sou Clara i Caterina a Assís, a principis del segle XIII, caminant una al costat de l’altra. Havies nascut el 1197 en la llar brotada de l’amor entre Favorene i Ortolana. Clara tres anys abans, sempre somiadora, el castell interior i ella darrere els merlets recreats per l’Espòs. Tu sense comprendre deixar darrere el foc de la llar. Un dia la teua germana gran conegué Francesc i abandonà darrere d’ell la càlida penombra unint-se al seguici dels Germans Menors. En els llargs dies d’absència l’Amat cridà a la teua porta i igual que amada del Cantar dels Cantars vas anar darrere de l’Amat: “Em trobaren els sentinelles,  em colpejaren, m’estriparen el vel” (Ct 5,7), però els soldats enviats pel teu oncle al monestir benedictí de Sant  Àngel de Panzo hagueren de desistir perquè “les aigües cabaloses no podran apagar l’amor, ni negar-lo els rius” (CT, 8, 7). Francesc et desposa amb Crist amb el nom d’Agnés, perquè “per l’Anyell innocent resistí amb fortalesa i combaté varonilment”. Després de separats per a servir Crist a Florència tornares per a confortar a qui, en la nit obscura de la mort, trobant-se l’ànima sosegada, l’11 d’agost de 1253 va eixir a la trobada de l’Amat. I tu, la xicoteta, quedes darrere però segueixes corrent, entrant en el castro el 16 de novembre.

La cridòria de les xiquetes es dilueix entre el prolongat carrer. Les campanes de l’església parroquial de la Puríssima Concepció són àngels portadors d’un missatge escrit per tu: “De tal mode està establida la condició de tots, que mai es pot romandre en el mateix estat; i quan algú creu haver assolit la felicitat, aleshores es veu submergit en la desgràcia”.

Traducció d’un text de José Andrés Boix.