Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 d'abril de 2020
0 comentaris

Resignació o esperança (i II)

Els nostres prejudicis, desitjos i temors ofusquen la nostra ment en aqueixa necessària tasca discernidora. Per això, hem de cercar fonts diverses, encara que no coincidesquen amb les nostres preferències ideològiques o emocionals. Ens donaran llum més completa per tal de conéixer el  que realment està passant.

Què podem fer per les víctimes? A nivell individual molt poc. Com a molt  alleujar la situació d’uns pocs, pròxims o llunyans. Amb la nostra aproximació compassiva, amb els nostres òbols per alleugerar la seua situació.

S’imposa l’associació amb altres persones de bona voluntat. L’acció col.lectiva pot revertir la seua situació. A tots els nivell: institucional i social. I en tots els àmbits, local, autonòmic, estatal, planetari. Ja que els mateixos estats nacionals es veuen desbordats per l’amplitud dels problemes i no tenen competències per a resoldre’ls. La reforma de l’ONU i la supressió del veto al Consell de Seguretat de les potències guanyadores en la 2a Guerra Mundial, són passos imprescindibles. Com fer-ho sense una pressió mundial i coordinada?

L’empresa és molt difícil. Ens hi resignem o apostem per una esperança activa?


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.