Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Quan a un empresari adinerat, la família del qual pertanyia a l’aristocràcia alemany abans de la II Guerra Mundial, se li va preguntar: quants dels alemanys d’aleshores eren realment nazis?, ell va respondre: “Molt poques persones eren nazis de veritat” digué, “però molts gaudeixen de la tornada de l’orgull alemany i  molts més estaven massa ocupats per a preocupar-se’n. Jo era un dels qui sols pensava que els nazis eren un muntó de babaus. Així, la majoria simplement es va asseure a deixar que tot succeïra. Després, abans que ens adonàrem, els nazis eren amos de nosaltres, s’havia perdut el control i la fi del món havia arribat. La meua família ho va perdre tot. Vaig acabar en un camp de concentració i els Aliats destruïren les meues fàbriques…”. Aquest testimoni personal recorda el famós poema de Bertold Brecht: “Primer vingueren a buscar els comunistes, però jo no vaig dir res perquè no era comunista, després vingueren pels jueus, però jo no vaig dir res perquè noi era jueu… després pels sindicalistes… pels cristians… ara vénen a per mi… però ja no hi ha ningú que diga res.” L’autor del text és pastor luterà alemany Martin Niemöller (1892-1984).

La gran majoria dels musulmans solament volen viure en pau.  Però la realitat és que els fanàtics dominen l’islam i són els fanàtics els que produeixen guerres, la mort, la destrucció, el terror. Igualment són els fanàtics els que sistemàticament massacren cristians o grups tribals a l’Àfrica i es van apoderant gradualment de tot el continent en una ona islàmica. Són també els fanàtics els que zelosament difonen la lapidació i la forca de les víctimes de violació i per als homosexuals, els que ensenyen a matar i a convertir-se en terrotristes suïcides, mentre que la majoria pacífica, la majoria silenciosa” és intimidada i imperceptible.